Castell de Sull
Saldes
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Al costat de la masia Sull hi ha un turó que domina visualment l'entorn de la vall en el que hi ha restes de parets de pedra ben composades, fetes amb filades de blocs de pedra tipus llosa, ben tallats i disposats de forma lineal i ordenada, aixecant un màxim de 2m. Estan situades en dos o més nivells diferents en decreix cap a la part inferior del turó en direcció a migdia. Es poden distingir dues habitacions rectangulars sense cap altre element identificatiu. La ubicació d'aquest castell és entre el monestir del Sull i Maçaners.
Història
Disposem de poques dades sobre aquest castell, tot i que la poca documentació existent indica amb certesa que existia. Pere Fortuny, rector de Saldes, el 1324 acordà amb Ramon de Sant Sadurní, senyor del Sull, que durant un any residiria al Sull, serviria a l'església de Sant Salvador i diàriament oficiaria a la capella de Sant Sebastià i ajudaria al capellà de Maçaners oficiant a l'església de Maçaners a les sufragànies, probablement la de Molers. Els senyors de Sull tenien possessions a Molers i a Maçaners. El Sull era feu dels Espunyola, que habitaren el castell durant el segle XIII. En morir Ramon d'Espunyola sense hereus, la seva mare i l'oncle iniciaren un plet pel domini del Sull. La sentència es pronuncià a favor de Ramon de Sant Sadurní, que tingué el domini del Sull fins la seva mort el 1338. El 1326 eximí Jaume Codina del Sull de pagar el terç dels béns per eixorquia en cas de morir sense descendència. Acceptava viure al Sull i tenir el mas afocat mentre visqués Ramon de Sant Sadurní i fos senyor del Sull. El 1338 Ramon de Sant Sadurní donà en acapte a Jaume Porta i Guillema del Sull una banada de terra a la coma de les Llenes, termenejant a ponent amb el mas Prat de Maçaners, amb les terres de Molers. El juny donava als habitants del Sull, la Coma de Llobera per a fer empriu i l'honor de Lavays per a treballar com ells volguessin. Sibil·la de Murcurols, hereva de Ramon de Sant Sadurní, el 1357 féu homenatge de boca i mans a Pere Galceran de Pinós pels feus de Sull i Murcurols amb tots els drets i pertinences. Un any després, enfranquia Pere Berenguer, fill de Pere Bover de Molers, aquest renuncià a qualsevol dret que pogués tenir sobre el mas Bover. El 1381 Andreu Calceda d'Alp, procurador de Raimunda, filla de Jaume Valls del Sull, venia a Pere Vidal de les Llenes el mas que la seva esposa tenia al Sull. El 1397 Arnau Sallent, hereu de Sibil·la de Murcurols, compareixia a Bagà davant Bernat Galceran de Pinós, senyor de les baronies de Pinós, Mataplana i la Portella, suplicant l'investís senyor del castell de Sull i la cavalleris de Murcurosl, ja que com a senyor d'aquests llocs rebia homenatge de dos homes de Murcurols i l'Espà, del castell de Sull, i del mas Prat de Molers. En aquell moment es fa un inventari dels béns existents en el castell, mostrant el mobiliari. Ramon de Sant Sadurní havia dotat la capella del castell del Sull, dedicada a Sant Sadurní, amb el mas Pedrera que estava deshabitat. Arnau Sallent establí Berenguer Porta al mas Pedrera per vint anys. Tardanament es faria el mas al costat, en algun moment en que viure al castell era difícil pel seu estat de conservació i, molt probablement, moltes pedres del castell s'utilitzarien en la construcció del mas.
Bibliografia
AA.VV. (1998). Saldes. Àmbit de Recerques del Berguedà. Ajuntament de Saldes. TOUS, Rosa (1985). Les activitats d'un notari de Saldes a les darreries del segle XV. Tesina, U.B. Departament d'Història Medieval.