Castell de Sallent Sallent

Bages
Dalt del turó del Castell
Pel camí de Cabrianes i a través de l'accés a les mines.

Coordenades:

41.81819
1.90283
408876
4630172
08191-9
Patrimoni immoble
Jaciment arqueològic
Medieval
Romànic
XII-XIV
Dolent
En ruïnes
Legal
  • BCIN
  • National Monument Record
  • Defensa
BCIN nº 51.5626 (Decret Castells 1949)
Fàcil
Sense ús
Privada
Potasas del Llobregat (Sallent)
Lluis Len / Jaume Perarnau

Restes abundants de les muralles, d'alguna torre de flanqueig i del camí de ronda de l'antic Castell de Sallent. Tot plegat forma un perímetre prou gran, un dels més grans de Catalunya., que recentment ha estat consolidat. Aquestes restes, tot i existir documentació del castell amb anterioritat, podem datar-les del segle XIV, coincidint amb l'ampliació del mateix i la construcció de noves muralles i elements defensius als quals correspondrien aquestes restes. Les parets més ben conservades són llenques aïllades, amb parament de pedra i morter, i una alçada màxima aproximada de 3'4 - 4 metres. Tot i observar-se una construcció més completa i de majors dimensions, aquesta correspon a una ampliació molt més moderna.

Les ruïnes del castell, juntament amb l'església de Sant Sebastià formen un conjunt homogeni situat al cim de l'anomenat Turó del Castell, des d'on es domina bona part del Pla de Bages i de la vall del Llobregat.

Del Castell de Sallent ja hi ha referències al s. X quan es produeix al seu entorn una batalla victoriosa sobre els sarraïns d'Al-Mansur. La construcció definitiva, però, és del segle XIII, amb posteriors ampliacions. Fins a aquesta data el domini del castell era dels castlans de la família Gurb-Queralt, que tenien, a la vegada, els castells feudataris de Calders i Talamanca. El 1246, Jaume I permutà el Castell amb el Bisbe de Vic, domini que perdurà fins a la desaparició dels senyorius. L'any 1714, el castell caigué en mans de les tropes de Felip V que n'ordenà l'enderrocament.

AA.DD. "Sallent a l'abast" .- Ed. FAES .- Sallent 1982 .- p.120 AA.DD. "Catalunya Romànica" .- Ed. Enciclopèdia Catalana .- Barcelona 1984 .- Vol XI p. 362-363