Castell de Mirambell Calonge de Segarra

Anoia
Mirambell
A la part més alta del nucli de Mirambell
707

Coordenades:

41.73103
1.48937
374366
4621016
08036-150
Patrimoni immoble
Edifici
Medieval
XII/XIII
Dolent
Solament es conserven unes parets dempeus.
Legal
  • BCIN
  • National Monument Record
  • Defensa
BCIN, 592-MH, R-I-51-5230, Decret, 22.04.1949. BOE, 05.05.1949
IPA: 672
Fàcil
Sense ús
Privada
4412501CG7241S0001EG
Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP

El Castell de Mirambell, situat a la part alta del nucli urbà, actualment presenta un estat de conservació deficient. Conserva només tres dels cinc o sis costats originals que formaven la seva planta poligonal. Aquests murs presenten un notable gruix. Els carreus són de mida mitjana i col·locats en filades horitzontals, units amb morter i calç.

Segons la Catalunya Romànica, vol. XIX el Penedès i l'Anoia, ens descriu l'existència d'una torre circular, situada a l'extrem sud. "Aquesta torre només es conserva en una alça d'uns 2,2 m; devia tenir un diàmetre d'uns 4,5 m i un gruix dels murs d'uns 180 cm. Els seus carreus no són gaire diferents dels del castell, tret que són potser una mica abans, damunt les restes de la qual es bastí el nou castell". Tanmateix, en l'actualitat no és visible degut a la construcció al seu interior d'un dipòsit d'aigua.

La primera notícia documental del castell de Mirambell és de l'any 1039, en el qual el testament de la vescomtessa Engúncia, vídua de Ramon, vescomte d'Osona-Cardona, esmenta Mirambell com una de les propietats que ella tenia per aprisió. El 1086 el vescomte Ramon Folc fa una deixa testamentària al monestir de Sant Pere de Casserres, per la qual el cenobi rep la meitat de l'alou de Mirambell, metre que l'altra part la llegarà a la seva muller Ermessenda. Al segle XII la propietat encara roman a mans dels Cardona. El 1102 Bermon de Cardona féu una donació a diversos monestirs (Santa Maria de Solsona, Sant Jaume de Calaf i Sant Pere del Mont) de tot allò que tenia al lloc de Mirambell. El 1143 el seu fill i successor, Bernat, donà a la seva germana Ermeniarda l'alou que tenia al castell de Mirambell. Quant a la castlania de Mirambell vers la primera meitat del segle XII, n'era el castlà un tal Berenguer Sendred, al qual succeí el seu fill Arnau. A partir del 1170 ja trobem documentada una família cognomenada Mirambell. Al segle XIV el castell de Mirambell consta com una de les propietats dels Cardona, i el 1375 formà part del patrimoni del comtat de Cardona.

AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia.Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.