Castell de Mirambell
Calonge de Segarra

    Anoia
    Mirambell
    Emplaçament
    A la part més alta del nucli de Mirambell
    707

    Coordenades:

    41.73103
    1.48937
    374366
    4621016
    Número de fitxa
    08036 - 150
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Medieval
    Segle
    XII/XIII
    Estat de conservació
    Bo
    Solament es conservaven unes parets dempeus i hi havia un dipòsit d'aigua al centre, però s'ha netejat i arranjat, consolidant les restes i fent un recorregut explicatiu per les restes. S'ha convertit en un mirador aprofitant el dipòsit com l'element de suport per instal·lar tota la informació que inclou silueta retallada dels castells de la zona que es poden veure.
    Protecció
    Legal
    BCIN
    National Monument Record
    Defensa
    BCIN, 592-MH, R-I-51-5230, Decret, 22.04.1949. BOE, 05.05.1949
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPA: 672
    Accés
    Fàcil
    Social
    Titularitat
    Privada
    4412501CG7241S0001EG
    Autoria de la fitxa
    Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP
    PB

    El Castell de Mirambell, situat a la part alta del nucli urbà. Conserva només tres dels cinc o sis costats originals que formaven la seva planta poligonal. Aquests murs presenten un notable gruix. Els carreus són de mida mitjana i col·locats en filades horitzontals, units amb morter i calç. S'han tapat recentment alguns dels forats dels murs.

    Segons la Catalunya Romànica, vol. XIX el Penedès i l'Anoia, ens descriu l'existència d'una torre circular, situada a l'extrem sud. "Aquesta torre només es conserva en una alça d'uns 2,2 m; devia tenir un diàmetre d'uns 4,5 m i un gruix dels murs d'uns 180 cm. Els seus carreus no són gaire diferents dels del castell, tret que són potser una mica abans, damunt les restes de la qual es bastí el nou castell". Tanmateix, en l'actualitat no és visible degut a la construcció al seu interior d'un dipòsit d'aigua que ara s'ha convertit en un element de suport a l'explicació del castell i al mirador en que s'ha convertit per la seva 

    La primera notícia documental del castell de Mirambell és de l'any 1039, en el qual el testament de la vescomtessa Engúncia, vídua de Ramon, vescomte d'Osona-Cardona, esmenta Mirambell com una de les propietats que ella tenia per aprisió. El 1086 el vescomte Ramon Folc fa una deixa testamentària al monestir de Sant Pere de Casserres, per la qual el cenobi rep la meitat de l'alou de Mirambell, metre que l'altra part la llegarà a la seva muller Ermessenda. Al segle XII la propietat encara roman a mans dels Cardona. El 1102 Bermon de Cardona féu una donació a diversos monestirs (Santa Maria de Solsona, Sant Jaume de Calaf i Sant Pere del Mont) de tot allò que tenia al lloc de Mirambell. El 1143 el seu fill i successor, Bernat, donà a la seva germana Ermeniarda l'alou que tenia al castell de Mirambell. Quant a la castlania de Mirambell vers la primera meitat del segle XII, n'era el castlà un tal Berenguer Sendred, al qual succeí el seu fill Arnau. A partir del 1170 ja trobem documentada una família cognomenada Mirambell. Al segle XIV el castell de Mirambell consta com una de les propietats dels Cardona, i el 1375 formà part del patrimoni del comtat de Cardona.

    AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia.Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.