Castell de la Bleda Santa Margarida i els Monjos

Alt Penedès
A l'extrem N del terme
al costat de l'ermita de la Bleda.

Coordenades:

41.34445
1.66111
387984
4577860
08251-5
Patrimoni immoble
Edifici
Medieval
Gòtic
Modern
Barroc
Contemporani
Historicista
XII
Bo
rehabilitat al segle XX.
Legal
  • BCIN
  • National Monument Record
  • Defensa
BCIN R-I-51-5691
si, IPA 1580
Fàcil
Residencial
Privada
Ref. cad.: 002400CF87H068
Tríade scp

Casa senyorial de planta quadrangular amb planta baixa, un pis i golfes amb cinc obertures: la central d'arc de mig punt i d'arc rebaixat les laterals. Les cantoneres son fetes amb carreus de pedra calcària i al capdamunt merlets de maó en forma esglaonada. Coberta a quatre vessants. Part de les façanes de la part nord i oest són construïdes amb grossos carreus de pedra. Davant la casa hi ha un gran baluard enjardinat i amb sectors d'horta, i una escalinata d'accés a la casa.

El baluard està molt ben cuidat i la masia està recentment restaurada.

Documentada des de 1121 com a castell i molí de la Bleda al "Liber Feudorum". Al segle XII són esmentats diversos individus del llinatge Bleda, relacionats amb el "castrum de Ipsa Bleda". A principis del segle XVI la baronia de la Bleda pertanyia als Avinyó - Icard, alhora que titulaven senyors de la torre d'Enveja i castlans de Cubelles. Cap al 1606, la baronia de la Bleda va passar als Vilafranca - Sabastida i, més tard, als Grimau, als Fennández de Córdoba (Comtes de Torralba) al 1690 i als Salvador.

CATALÀ ROCA, P. (1971). Els castells catalans. Rafael Dalmau. Barcelona. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona. VIRELLA, J. (1968): 'El castell de la Bleda' dins "Butlletí excursionista Agrupació Atalaia." Vilanova i la Geltrú.