Castell de Castellfollit. Castell de Sant Esteve
Castellfollit de Riubregós

    Anoia
    Serra del Castell
    Emplaçament
    A la serra que corona el poble de Castellfollit de Riubregós
    526

    Coordenades:

    41.77641
    1.43704
    370105
    4626132
    Número de fitxa
    08060 - 54
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Conjunt arquitectònic
    Medieval
    Modern
    Contemporani
    Segle
    X-XIX
    Estat de conservació
    Regular
    Malgrat la recent intervenció, encara resten estructures per consolidar.
    Protecció
    Legal
    BCIN
    National Monument Record
    Defensa
    BCIN R-I-51-5361, Precatàleg de patrimoni. Normes Subsidiàries (2000)
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Sí IPA 736, CC.AA. 736
    Accés
    Fàcil
    Científic
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament de Castellfollit de Riubregós
    Autoria de la fitxa
    Xavier Bermúdez López

    Castell format per un recinte fortificat i flanquejat per tres torres albarranes. El castell pròpiament dit es troba al centre, sobre una serra (formada per afloraments de guixos) que s'allarga en sentit SO-NE. Del seu flanc est partia un circuit de muralles que encerclava el poble de Castellfollit. Flanquejant-lo des de diversos punts hi ha tres torres albarranes. El castell s'adapta tant al perfil allargat de la serra com al seu esglaonament. Dins del seu perímetre fortificat hi ha diversos elements individualitzables. A la part més elevada (extrem SO) hi ha una torre de pedra de planta circular, que destaca respecte a l'exterior de la fortificació gràcies a la presència d'un fossat artificial. A la part central del llenç oriental de muralles hi ha un seguit d'estances que conserven un alçat considerable la funcionalitat de les quals no està definida, si bé devien estar en relació amb l'accés del castell, que es troba en aquest punt. Finalment, a l'extrem inferior (al NE) és on millor es conserven un seguit de patis i estances cobertes amb volta ogival. D'entre aquestes estances destaca l'església de Sant Vicenç i un calabós amb dibuixos esgrafiats que representen una escena bèl·lica amb fortificacions, cavallers (un dels quals amb les armes dels Cardona) i màquines d'assalt. Una publicació (PAGÈS, 2006-2007) posa aquesta escena en relació amb el setge de Balaguer de l'any 1280. En tots aquests espais del castell es documenten estructures de pedra lligada amb morter i d'altres construïdes amb encofrats. Respecte al perímetre emmurallat enunciat que, partint del castell (al seu flanc oriental) encerclaven tot el nucli, no es conserva. Incloïa tot el nucli antic, excloent-ne el Raval. Fora del recinte del castell i de la població hi ha tres torres albarranes que en complementaven la defensa: la del Ballester (al NO), la del Raval (al SO) i la del Cap Xic (al SE), cadascuna de les quals compta amb una fitxa individualitzada.

    Diversos documents dels segles XI i XII es refereixen al castell com a Castell de Sant Esteve.

    El territori de Castellfollit va ser incorporat al llarg del segle X al comtat de Cerdanya per part dels successors de Guifré el Pilós. L'any 1030 ja hi havia documentada l'existència del castell, si bé la seva construcció podria ser anterior i, fins i tot, podria tenir el seu origen en un castell islàmic. Al segle XII el comtat de Cerdanya passà a mans dels comtes de Barcelona, que sovint el cediren en herència de manera separada a algun dels hereus. El control directe del castell, però, va estar inicialment en mans dels Cervera (com a castlans) i, més endavant, dels Cardona. Des de finals del segle XIII fins a la fi de les senyories jurisdiccionals (al segle XIX), els Cardona van tenir el castell com a feudataris. Al llarg de la Història el castell ha viscut diversos conflictes, com les disputes entre els Cardona i els Pinós (segle XIV) o la guerra contra Joan II (1478). Tot i això, el xoc més destructiu el va viure l'any 1822 quan, durant els enfrontaments entre els absolutistes (Regència d'Urgell) i els reialistes, el general Espoz y Mina els va assotar intensament amb artilleria. La intervenció de consolidació del llenç oriental de muralles del castell (el que s'encara al poble) duta a terme entre els anys 2015 i 1016 ha comportat l'excavació arqueològica de les parts central i inferior del castell, els resultats preliminars de la qual no estaven disponibles en el moment d'elaboració d'aquest mapa de patrimoni.

    CARBONELL, E. [et al.]: "Els grafits de Castellfollit de Riubregós. Primeres aportacions". Quaderns d'estudis medievals. [Barcelona] Vol. 1 (setembre 1981), Any núm. II, p.278-310. FARELL, Joan (1994a). Castellfollit de Riubregós. Vol I. Resum històric. Folklore. Llegendes. Tradicions. Fundació Salvador Vives Casajuana. FERNÀNDEZ, J.; SANAHUJA, J.; TORRES, S.: "Les torres albarranes dels complexos castrals de Castellfollit de Riubregós i Castelló de Farfanya: exemple de defensa exterior de castells baixmedievals". A: Actes del Congrés Els Castells Medievals a la Mediterrània Nord-occidental. Celebrat a Arbúcies, els dies 5, 6 i 7 de març de 2003. Arbúcies: Museu Etnològic del Montseny, 2004. p.439-450. JUNYENT, F. [et al.]: "Castell de Castellfollit". A: Catalunya Romànica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. Vol. XIX: . p.402-406. PAGÈS, M.: "El setge de Balaguer als grafits de Castellfollit de Riubregós", a Urgellia : Anuari d'estudis històrics dels antics comtats de Cerdanya, Urgell i Pallars, d'Andorra i la Vall d'Aran. Vol. 16, la Seu d'Urgell. (2006-2007), p. 499-505 : il·.