Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Conjunt de cases entre mitgeres, emplaçades en dos blocs, les del carrer Sant Ramon i les del carrer Girat. Les deu cases del carrer Sant Ramon tenen pati al darrere, consten de planta baixa, dues plantes pis i sota coberta de teula corba a dues vessants amb ràfec recolzat en mènsules, tortugada i baixant fins a arribar al primer forjat. Façana composada segons deu eixos, un per casa, amb obertures de proporció vertical. Estan protegits amb barana de ferro forjat, amb brèndoles verticals llises i en reganyol; en la part central dels balcons del primer pis hi ha un dibuix geomètric, i les lloses estan armades amb estructura de ferro, de cinc perfils empotrats i units per una platina frontal gravada amb una sanefa geomètrica de triangles. El conjunt de vuit cases del carrer Girat té pati al davant. La primera fa cantonada amb el núm. 23 del carrer Sant Ramon, alineada amb el conjunt d'aquest mateix carrer. Les cases són de planta baixa, pis i sota coberta, i es cobreixen amb coberta de teula àrab a dues vessants, acabades amb ràfec, canal i baixant vist fins al primer forjat. La façana és composada amb vuit eixos desplaçats a la mitgera, un per a cada casa, amb obertures de proporció vertical, tancades amb persiana de corda. Els portals d'entrada tenen carreus de pedra i llinda plana. Els paraments de façana, són arrebossats i pintats de color blanc, amb pilastres de carreus de pedra a les cantonades. La tanca del pati de la façana ha estat modificada amb mur de blocs de formigó rugós.
Els portals d'entrada estan emmarcats amb brancals de pedra i arcs a nivell o plans, adovellats. Hi ha varietat de portes, de dues fulles batents, encara que l'original és de fusta amb dos batents, encadellada i clavetejada, amb picaporta. El parament de la façana és revestit d'arrebossat i pintat de color blanc trencat, amb cantoneres de carreus de pedra. Entre el quart i cinquè eix des del nord, a nivell de la planta pis hi ha una fornícula d'arc de mig punt tancada amb una porteta de vidre que acull la imatge de sant Ramon.
Important conjunt d'habitatges seriats i entre mitgeres, que conforma un carrer i que és representatiu de l'arquitectura culta del segle XVIII, integrat en l'arquitectura popular del seu entorn.
Història
Segons el Capbreu de 1735, a la partida de "las Trias" (on se situa l'actual carrer Sant Ramon) hi havia unes terres propietat de Ramon Romaní. També Ramon Romaní Soteras, paperer de la Torre de Claramunt, va adquirir diferents propietats en aquesta zona a finals del segle XVIII. El Capbreu de 1805 documenta l'existència de 10 cases a la partida de "las Trias (avui dita la
Creueta)", propietat de Ramon i Francesc Romaní. Això podria datar la construcció d'aquestes cases a finals del segle XVIII o inicis del segle XIX.
A la Matriu Cadastral realitzada aquell any 1951feta per l'agrimensor Rómulo Zaragoza i a l'amillaram ja apareixen 5 cases propietat de Ramon Romaní Miró en aquella zona. L'anàlisi dels padrons del segle XIX mostra que aquest espai urbà era ocupat fonamentalment per famílies amb una alta taxa de dedicació al treball en els molins paperers.
El ple de l'ajuntament de Capellades va aprovar, l'11 de novembre de 1920, un reconeixement facultatiu de les cases del carrer Sant Ramon (de l'1 al 21), ja que amenaçaven ruïna.
L'encarregat fou l'arquitecte Josep Pausas Coll. Llavors, encara eren consignades com de propietat d'Antoni M. Romaní i Romaní. El seu dictamen fou favorable a l'estat de les cases. A inicis de 1921, a través del seu representant Onofre Castells, va demanar posar un portal al
començament de l'anomenat "carrer Girat". Finalment, aquestes cases, i altres propietat d'Antoni M. Romaní, van anar a parar a mans de Melcior Cardó Romaní que va incloure aquestes cases en un inventari sol·licitat el 1932.
Aquesta zona ha viscut un important canvi els darrers anys. El carrer Girat ha estat un cul de sac fins fa no massa temps. Fa uns anys es va obrir fins al carrer del Portal. Aquest nou vial era resultat del Pla Especial de Reforma del Carrer Girat, aprovat de forma definitiva per la Comissió d'Urbanisme de Barcelona el 19 d'abril de 1995. Com a resultat del pla s'ha urbanitzat aquesta zona en dues etapes: primer, un solar (amb entrada des del carrer del Portal) i
després, s'ha construït en un solar continuació de les antigues cases edificades per Romaní al carrer Girat. Aquest darrer projecte encara està pendent de la seva total finalització.
Bibliografia
GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. 1999." Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): continuïtat i modernitat. Barcelona". Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220).
GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. "El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques", Història de Capellades (títol provisional).
MUSET PONS, Assumpta. En premsa. "Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament", Història de Capellades (títol provisional).
SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma
TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa "El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic", Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional).
ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA
ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES
