Cases del carrer de la Bauma
Castellbell i el Vilar
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Grup de dos edificis de sis habitatges cadascun, els números 24 i el 26, que comparteixen la mateixa distribució interna i composició de la façana. Aquest fet els confereix una aparença idèntica, afavorint la uniformitat visual i la simetria.
Consten de planta baixa i dos pisos, amb la coberta a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, que dóna al carrer de la Bauma. Per tant el desaiguat es fa mitjançant un canaló situat al costat de la cornis d'on es connecten els baixants.
La façana de cadascun d'aquests dos edificis té una composició simètrica a partir de dos eixos de verticalitat en les plantes pis i tres a la planta baixa. L'eix afegit a la planta baixa correspon a l'accés a l'escala que comunica amb els pisos superiors. Una tarja amb reixa de ferro a la part superior permet il·luminar l'interior de l'escala. També hi ha dos portalons de doble batent.
Al primer pis, una balconada, suportada per cartel·les, amb barana de ferro uneix visualment les dues obertures de cada casa, amb una petita separació, també de ferro al mig. A la segona planta hi trobem dos balcons, un per cada casa, també suportat per cartel·les i amb barana de ferro amb els costats arrodonits.
Destaquen els trenca aigües de la totalitat dels finestrals del primer i segon pis, realitzat amb rajola ceràmica envernissada, de tonalitats blaves i groguenques amb motius geomètrics.
Història
El 25 d'octubre de 1858, Francesc Simó i Cascante, compra al seu germà Salvador "aquella pieza de tierra de viña y olivar de cabida unos doce jornadas de labranza de bueyes... del pueblo del Vilar y partida llamada de Mará" Per aquesta peça de terra s'hi va construir posteriorment la carretera de Montserrat, paral·lela al riu, quedant un espai al mig, entre aquesta.
Des de la concessió del salt d'aigua per a la fàbrica de la Bauma i la superació de la primera crisi que s'anava superant de mica en mica, es va anar establint un rengle de cases al llarg de la carretera, que va acabar prenent el nom de la Bauma. En aquest carrer s'hi construiran dos tipus d'edificis: els destinats a les famílies de treballadors de la indústria fabril i els construïts per acollir famílies de petits menestrals o gent amb terres que vivien de la pagesia .
L'any 1862 J. Antoni Sabat i Mascaró adquireix una porció de terra per edificar cases i només en fa construir una. Per no complir amb els seus compromisos va ser "insolutum, dada a los hermanos Jerónimo y Juan Germain Despielt y a Pedro Pujol y Turu”. Els 21.600 pams quadrats a més de la casa varen passar a mans de mestres d'obres que ja havien construït les cases del Rec i les Galeries. Es van fer les conegudes "cases grogues” que eren destinades a lloguer dels treballadors de les fàbriques.
Les cases destinades a gent procedent del món de la pagesia o artesans tenien una gran entrada, amb la premsa del vi o l'obrador; una habitació i una cuina-menjador. A la part del darrera hi havia el pati amb el pou, el cup i el celler. Algunes tenien sortida pel darrera amb un estable o cort i corral o galliners. Una escala interior comunicava amb els pisos alts.
De mica en mica, en algunes de les entrades de les cases, s'hi van improvisar tavernes, botigues de queviures, i el 1865 apareix el forn de pa, amb el nom de cal Guixa.
Bibliografia
MASATS, Joan (1987). Història de l'art tèxtil a Castellbell i el Vilar (4). Les comunicacions, les fàbriques i els habitatges, dins El Brogit, periòdic informatiu de Castellbell i el Vilar, núm. 85, p.11 i 12.
