El 25 d'octubre de 1858, Francesc Simó i Cascante, compra al seu germà Salvador "aquella pieza de tierra de viña y olivar de cabida unos doce jornadas de labranza de bueyes... del pueblo del Vilar y partida llamada de Mará" Per aquesta peça de terra s'hi va construir posteriorment la carretera de Montserrat, paral·lela al riu, quedant un espai al mig, entre aquesta.
Des de la concessió del salt d'aigua per a la fàbrica de la Bauma i la superació de la primera crisi que s'anava superant de mica en mica, es va anar establint un rengle de cases al llarg de la carretera, que va acabar prenent el nom de la Bauma. En aquest carrer s'hi construiran dos tipus d'edificis: els destinats a les famílies de treballadors de la indústria fabril i els construïts per acollir famílies de petits menestrals o gent amb terres que vivien de la pagesia .
L'any 1862 J. Antoni Sabat i Mascaró adquireix una porció de terra per edificar cases i només en fa construir una. Per no complir amb els seus compromisos va ser "insolutum, dada a los hermanos Jerónimo y Juan Germain Despielt y a Pedro Pujol y Turu”. Els 21.600 pams quadrats a més de la casa varen passar a mans de mestres d'obres que ja havien construït les cases del Rec i les Galeries. Es van fer les conegudes "cases grogues” que eren destinades a lloguer dels treballadors de les fàbriques.
Les cases destinades a gent procedent del món de la pagesia o artesans tenien una gran entrada, amb la premsa del vi o l'obrador; una habitació i una cuina-menjador. A la part del darrera hi havia el pati amb el pou, el cup i el celler. Algunes tenien sortida pel darrera amb un estable o cort i corral o galliners. Una escala interior comunicava amb els pisos alts.
De mica en mica, en algunes de les entrades de les cases, s'hi van improvisar tavernes, botigues de queviures, i el 1865 apareix el forn de pa, amb el nom de cal Guixa.
