Cases bessones del carrer de l'Hospital
Sant Sadurní d'Anoia
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Es tracta de dues cases bessones entre mitgeres. Són construccions populars que fan cantonada i estan separades pel carrer Narcís Viader. Estan configurades per una planta baixa, dos pisos i terrat. Tenen entrada pels carrers Hospital i Església, i també al carrer Narcís Viader.
Pel que fa a les façanes principals de totes dues cases, a la planta baixa hi ha portals que donen accés a locals comercials. A la primera planta destaca el balcó de llosana semicircular i barana de ferro forjat bombada, decorada amb motius florals. A la planta segona hi ha tres finestres iguals i per sobre un capcer amb motllures sinuoses de regust modernista.
Les façanes laterals de les dues cases presenten molts canvis d’obertures respecte al projecte original, essent diferents en cadascuna. Actualment les façanes de les dues cases, de composició senzilla, es diferencien pels revestiments i les motllures de les obertures diferents a les originals.
Història
L’any 1910 Narcís Viader cedeix a l'Ajuntament una part dels seus terrenys al carrer Hospital per tal d'obrir un nou carrer que prolongui el carrer Vilaró (actual Francesc Moragues), i així permetre la circulació des del carrer Sant Pere cap a Diputació. Aquest carrer rebrà el nom de Viader. Un any més tard, Viader que es propietari dels solars dels dos costats del nou carrer, aconsegueix que l’Ajuntament modifiqui el traçat per tal pugui construir a banda i banda.
El 1911, l'Ajuntament decideix canviar el traçat del carrer Viader per tal de facilitar a Viader la construcció d’aquestes cases a ambdós costats de la nova via, després de comprar fa propietat del costat. Per aquesta raó el carrer Francesc Moragues i el carrer Narcís Viader no estan alineats.
Narcís Viader i Escayola pertanyuia a una nissaga de farmacèutics que van exercir a Sant Sadurní des de 1826, quan arribaren a Sant Sadurní i compraren la farmàcia del carrer de l’Església 3, a la nissaga de farmacèutics Millet.
L’any 1891, Miquel Madurell i Rius finalitzà la seva formació com a arquitecte. Al llarg de la seva carrera, desenvolupà una activitat professional notable tant a les Illes Balears com a Barcelona. Entre els seus treballs més destacats hi ha l’edifici que actualment acull el Parlament Balear, així com diversos projectes rellevants a la capital catalana, entre els quals sobresurt la seu del Banco Hispano-Americano, premiat en el certamen anual d’arquitectura de l’any 1912. Des del 1904 assumí el càrrec d’arquitecte municipal a Sant Sadurní d’Anoia, on deixà una empremta significativa en el paisatge urbà. Madurell és considerat una figura clau en el desenvolupament del modernisme local. Entre les seves intervencions més emblemàtiques al municipi s’hi troben dos edificis públics: les Escoles Noves i l’Ateneu. (POUM, 2010), (CUBELES, 1991).
Bibliografia
CUBELES, Albert (1991). Urbanisme i arquitectura a Sant Sadurní d’Anoia (1865-1923). Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia. L'Avenç.
ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC.
SOLANS, Joan Antoni (2010) POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 33.
