Casa del carrer de l'Església 2
Sant Sadurní d'Anoia
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Casa situada a la cantonada del carrer Església amb el carrer Francesc Moragas. Consta de planta baixa, dos pisos i terrat.
La composició de la façana principal, que dona al carrer Església, es basa en un eix simètric. A la planta baixa, hi ha un sòcol de plaques d'obra, i el portal d’entrada a un local comercial. El primer pis destaca pel balcó amb llosana de pedra motllurada i barana de ferro en fosa. La porta queda inscrita en un plànol interior de la façana, amb llindes motllurades de formes sinuoses. Al segon pis, el balcó és semblant però més reduït. Aquesta façana es remata amb una cornisa motllurada que dona lloc a una balustrada.
La façana lateral, molt més llarga, es caracteritza per la composició simètrica, presentant en els dos extrems balcons sense volada als dos pisos, mentre que la resta d’obertures es decoren de la mateixa manera que les comentades anteriorment. A la planta baixa d'aquesta façana s’obre la porta d’accés als pisos, en forma de portal amb la llinda motllurada igual a les anteriorment descrites, i tres finestrals enreixats.
A la part posterior, la casa s'obre a un petit jardí. Aquest immoble també té entrada pel carrer Francesc Moragas, 6.
A la fitxa del POUM consta una adreça no actualitzada: c. de l'Església 1.
Història
Aprofitant la demanda del permís de construcció, l'Ajuntament aconseguí la cessió d'uns terrenys per tal d'eixamplar la travessa entre els carrers Hospital i Sant Antoni, permetent el pas de carruatges i l’accés a la via més moderna de la població: el carrer Diputació i la carretera cap a Barcelona.
L’arquitecte de l’immoble fou Santiago Güell, uns dels més actius a Sant Sadurní i a la comarca del Penedès. Va obtenir el títol d'arquitecte el 1892. Tot i que ja hi havia treballat amb anterioritat, la seva presència a Sant Sadurní s'intensifica en ser nomenat arquitecte municipal entre 1895 i 1904, i posteriorment entre 1910 i 1918. Marcat per un estil eclèctic al començament, més endavant adoptaria algunes formes modernistes en la decoració.
Bibliografia
SOLANS, Joan Antoni (2010). POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 34.
