Casa del carrer Campanar / Marc Mir
Sant Sadurní d'Anoia

    Alt Penedès
    c. Marc Mir,5 amb c. del Campanar, 42
    161

    Coordenades:

    41.42412
    1.78855
    398770
    4586548
    Número de fitxa
    08240 - 57
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XIX
    Any
    1885
    Ubald Iranzo i Eiras
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BPU
    BPU Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 37.
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    8967830CF9886N0001HO
    Autoria de la fitxa
    Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)

    L'edifici, situat en una cantonada, presenta una teulada amb el carener paral·lel al carrer Marc Mir. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. A la façana del carrer Marc Mir, es poden observar diverses obertures tapiades. L'habitatge està organitzat en dues crugies, cadascuna amb un eix de simetria propi, amb portals en la planta baixa i un petit balcó en la primera planta. A les golfes s'han obert finestretes.

    A l’altra façana es troba l’actual porta d’entrada. Aquesta façana, de composició asimètrica i amb un capcer esglaonat, presenta diverses finestres desiguals protegides amb reixes a la planta baixa. Al primer pis, hi ha tres balcons amb baranes de forja, mentre que al nivell de les golfes es repeteixen les finestretes.

    L'any 1885, Francesc Llopart sol·licita permís per edificar una casa a la cantonada del carrer Campanar amb un vial encara en projecte, que més tard rebria el nom de Marc Mir, en honor al propietari dels terrenys. L'obertura del carrer Diputació impulsa l'interès per aquesta zona i accentua la pressió urbanística, fet que porta Marc Mir a urbanitzar una nova part de les seves propietats.

    Amb el temps, la casa de Francesc Llopart experimentà diverses ampliacions. L'any 1901 s'autoritza la construcció d'un segon pis i el 1923, Josep Llopart afegeix un celler a banda i banda de l'edifici, tot i que actualment ja no es conserva (POUM, 2010).

    Els trencaaigües modernistes dibuixats per Iranzo al projecte, van ser substituïts per una decoració pictòrica  ara gairebé desapareguda per l'estat de degradació de la façana.

    L’arquitecte Ubald Iranzo era barceloní i va obtenir el títol l’any 1879. L’any 1889 era arquitecte municipal de Sant Sadurní. Anys més tard seria el cap de secció de l’Oficina d’Urbanització i Obres de l’Ajuntament de Barcelona. Fou un dels arquitectes més actius de Sant Sadurní a finals del segle XIX (CUBELES, 1991).

    CUBELES, Albert (1991). Urbanisme i arquitectura a Sant Sadurní d’Anoia (1865-1923). Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia. L'Avenç.

    SOLANS, Joan Antoni (2010). POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 37.