Cases Bessones
Sitges
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Es tracta de dues cases unifamiliars, cadascuna de les quals de dues plantes (pb + 1p); ambdues responen al mateix projecte arquitectònic. La fesomia original de la planta baixa s'ha conservat únicament en l'edifici nº 6, que mostra dues portes amb llindes conformades per arcs rebaixats; tanmateix, l'accés a l'interior de la finca mostra les seves dimensions originals notablement reduïdes. El disseny emfatitza la importància del primer pis que consta d'un balcó corregut, amb dues obertures que mostren guardapols de disseny modernista; en la part superior la motllura presenta forma d'arc georgià, amb un coronament floral notablement desenvolupat, mentre que en les bandes laterals es disposen elements geomètrics. Destaquen especialment els remats d'ambdós frontis, que alhora actuen com a baranes del terrat de les cases, i que estan constituïts per plafons de perfil ondulant, amb volutes en els extrems i una gran palmeta central.
Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquests edificis disposen del tipus de protecció IV. Estan catalogats com elements de tipus A. Les dues finques formen conjunt amb la casa nº 4 de la mateixa avinguda Artur Carbonell. Aquests edificis també són coneguts com Can Duran, Can Miravent o Mirabet.
Història
El 31 de juliol de 1916 els amics Joan Duran i Ferret i Gregori Mirabent Hill van sol·licitar a les autoritats municipals el permís d'obra per a l'aixecament d'aquests dos edificis . El responsable tècnic del projecte fou el mestre d'obres Josep Graner. La llicència va ser concedida el 22 de setembre d'aquell mateix any. Cal dir, però, que l'obra que es va portar a terme diferia del projecte arquitectònic inicial, aprovat pel consistori sitgetà ( Arxiu Històric Municipal de Sitges. Sèrie: Obres i urbanisme. Caixa 1915-1917).
Pel que fa a l'autor dels edificis, Josep Graner i Prat, cal destacar la seva abundant producció arquitectònica a Barcelona i a molts altres pobles de Catalunya. Moltes de les seves obres combinen trets propers a l'eclecticisme i fórmules pròpiament modernistes. A partir de 1915 aplica un llenguatge formal en el que abunden els elements de caràcter gòtic i medievalitzant.
Bibliografia
COLL, I. (2001) "Arquitectura de Sitges. 1800-1930". Sitges.
MONTE, M.A. (1986) Inventari de Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11965
Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)
