Cases Avinguda Catalunya, 24-32
Sant Adrià de Besòs
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Blocs d'habitatges entre mitgeres situats a l'illa entre el carrer de Josep Royo i el carrer de mossèn Josep Pons. A excepció del bloc del número 22, que ha estat transformat trencant l'harmonia del conjunt, la resta formen part d'una mateixa tipologia arquitectònica i programa ornamental. Consten de planta baixa i tres pisos., amb la coberta plana de terrat català, a excepció del bloc número 32 que fa cantonada i té una part, la que dona a l'avinguda de Catalunya, de teules a dues aigües. La part del darrera és terrat pla. Comparteixen programa ornamental; de fet, són la recreació del mateix model: cada bloc està disposat simètricament a partir de dos eixos de verticalitat, definits per les obertures. En cada planta hi ha un balcó amb barana de ferro i de doble accés. Només trenca aquesta uniformitat les plantes baixes, condicionades a comerços. El parament és arrebossat imitant carreus abuixardats. Les obertures tenen un emmarcament recrescut i llis, amb llinda recta decorada amb l'interior còncau de petxina. El coronament és amb balustrada. El pintat dels emmarcaments es diferencia del fons més clar de la façana.
Forces trams de l'avinguda de Catalunya mantenen el projecte original i els programes ornamentals, ja que aquesta via es va urbanitzar en un mateix període. És una llàstima que no s'hagin conservat tots els blocs, ja que donaria una homogeneïtat a tot el conjunt.
Història
L'avinguda de Catalunya a finals del segle XIX encara era un seguit de camps de conreu travessats per un camí que s'utilitzava per arribar a la fàbrica Baurier i a la platja. L'any 1918 es va empedrar la carretera de Mataró, i la resta de carrers que connectaven amb aquesta es van ampliar. Aquest carrer anomenat carrer de Lluís Beltran, en honor als amos de Can Rigalt pels seus donatius per construir el nou vial, també era conegut com la Carretera Nova. El carrer va canviar de nom diversos cops, durant la II República i el franquisme, sent finalment anomenada Avinguda de Catalunya. Als anys 20 la ciutat va començar a créixer urbanísticament i es va dissenyar l'eixample adrianenc. Aquest establia dos sectors de creixement: el primer, que s'estructurava al voltant del centre històric i l'altre, al voltant de la Carretera Nova. La consolidació de les illes de l'eixample sud es va fer entre els anys 1920 i 1940, quan s'alternava edificació industrial, residencial, comercial i conreus.
Bibliografia
BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2002): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs.
