Casanova
Collsuspina
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Mas format per un conjunt d'edificacions, amb un edifici principal i altres secundaris, a més de coberts i diferents edificacions relacionades amb l'activitat agrícola (corts i corrals). L'edifici principal té adossats dos cossos, un a la banda nord i altre a la sud, de manera que queda una estructura en forma de U tancada i configurant un baluard. Té teulada a dues vessants amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a Sud-Est. És un edifici de planta baixa i dos pisos, construït de pedra i amb les cantoneres ben tallades, portal adovellat i finestres de pedra treballada, en una hi ha la data de 1780.. El cos adossat al costat de tramuntana te dos pisos i forma un porxo a la planta baixa i una galeria al pis, tots dos amb dos arcs rebaixats suportats sobre pilars de pedra. A la paret d'aquest hi ha un rellotge de sol. L'interior de la planta baixa de la crugia lateral és amb volta i la teulada te el vessant molt pronunciat, amb una àmplia porta d'arc, ja que feia funcions de graner i garatge. L'antiga cort dels porcs, ubicada davant la casa, s'ha rehabilitat i s'utilitza com a habitatge de turisme rural.
Història
La casa surt al fogatge de 1553 de Sant Cugat Collsasima, o Sant Cugat de Gavadons i apareix també al cens d'Aparici de 1708. Alguns autors la situen cronològicament anterior al segle XIII, ja que es tenen notícies del mas a un document de l'any 1227, amb Huc de Casanova com a propietari (Pladevall, 1990). Des de llavors s'ha transmès de pares a fills fins a l'actualitat, de manera que s'ha mantingut la línia familiar associada al mas, fet que ho testimonia la conservació de documentació relacionada amb la casa des dels segles XIII-XIV. De fet, el 1197 un Casanova era castlà a Tona, mantenint-se la genealogia fins a l'actualitat. Aquesta casa donà el nom a la família de Rafael de Casanova, nat a Moià, i heroi de la resistència a les tropes borbòniques l'any 1714. L'antiga casa va ésser incendiada com a represàlia i posteriorment es va refer, com consta a la data 1780 a una llinda.
Bibliografia
Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona.
Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona.
