Can Torres Collsuspina

    Moianès
    Pla del Garet
    Camí veïnal de terra que enllaça amb la carretera N-141 de Vic a Manresa.

    Coordenades:

    41.8292
    2.18529
    432347
    4631134
    08070-30
    Patrimoni immoble
    Edifici
    Modern
    Contemporani
    XVIII
    Bo
    Legal
    NNSS, 30/3/2006. PEU Cat. Masies, 27/5/2013.
    IPAC 22612
    Fàcil
    Residencial
    Privada
    08069A00300018
    María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona

    Conjunt format per dues cases que s'anomenen Can Torres 1 i Can Torres 2, situades de costat i completament rehabilitades. Les dues cases tenen planta baixa i planta pis, amb teulada a dues vessant i planta quadrangular, així com disposen de cossos annexes d'una sola planta. La casa Can Torres 1 està orientada a Sud-Est i aquí hi havia la masoveria i una cort de porcs; mentre que Can Torres 2 era l'antic cobert que tenia funcions de quadra i graner, està orientada a Sud-Oest. La casa 1 té les cantoneres, les finestres i el portal de pedra treballada, i la casa 2 té les cantoneres de pedra i els brancals de les finestres i el portal són ceràmics, i en una de les finestres de pedra hi ha la data de 1761.

    La casa s'havia anomenat vulgarment can Paralloner, quan hi habitava Jacint Torras, denominació que apareix en el document de concòrdia de 1721 aprovat pel capítol de canonges de Vic i que posa arbitratge per acabar amb les diferències sobre els límits de terme. Ja anteriorment, a l'acta de consagració de Sant Cugat de Gavadons del 1083, quan es descriu el terme, diu que el terme de Balenyà arribava fins al Mont de Pol o actual Costa de Pol i que baixava cap a Ca l'Escanya, seguia el camí ral, del qual se separava més tard per incloure's a Can Torras o la Casa del Paralloner i d'allà anava vers el Garet de dalt i Mataoriola. També trobem referències al mas, en una talla o contribució de 1739 que s'ha conservat entre els documents del mas Prat de la Barroca (Tona), on es diu que Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven la població i entre aquestes hi figura el Paralloner. El mas també es citat en el Nomenclàtor de la província de Barcelona de 1860. Per tant, aquest o un mas ubicat a prop d'aquest lloc, seria una de les cases més antigues del municipi. Aquesta casa actualment és una masoveria depenent del Garet.

    Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona.
    Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.