Casal Carme
Sant Cugat del Vallès
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Xalet d'estil eclèctic construït probablement a mitjans de segle XX. És de planta rectangular, i consta de diversos cossos, amb planta baixa, pis i golfes. La teulada és a dos vessants, amb teula àrab.
La façana principal, formada per diferents cossos, presenta una disposició asimètrica. A la planta baixa trobem a l'esquerra un porxo amb un arc de mig punt que inclou una porta a l'interior, espiralls de ventilació i un ràfec format per una filera de teula àrab. Al seu damunt té una terrassa. A la part del centre hi ha una finestra amb arc de mig punt. A la dreta hi trobem el portal d'entrada, amb llinda recta i aixoplugat per un altre porxo, amb arcs de mig punt i teulada a tres vessants.
Al primer pis sobre el porxo de l'esquerra hi ha un balcó-terrassa, amb una porta. Al centre de la façana s'hi obre una finestra amb arc de punt rodó i, sobre el portal, hi ha una finestra vertical amb arc de mig punt, tancada amb persianes de llibret.
Al nivell de les golfes al centre de la façana sobresurt un cos en forma de torre, amb una galeria de tres finestres d'arc de mig punt i persianes de llibret. La teulada de la torre és a quatre vessants, coberta amb teula plana i rematada amb una esfera ceràmica acabada en punta de llança. A la part superior del cos det hi ha una petita finestra amb arc de mig punt. El parament és arrebossat, i el ràfec conté caps de biga.
Història
El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.
Pel que fa a aquest xalet en particular, segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, hauria estat construït l'any 1950.
Bibliografia
CORTÉS GARCÍA, Juan José (2004). Valldoreix, la voluntat d’un poble. Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix.
CORTÉS GARCÍA, Juan José (2019). L’Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix. 100 anys al servei d’un poble. Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix.
