Casa unifamiliar de Josefa Serra de Molins (Vidal i Ribas)

Sant Feliu de Llobregat

Habitatge unifamiliar entre mitgeres, de planta rectangular i configurat per planta baixa, pis i terrat a la catalana. A la planta baixa presenta un sòcol que arriba fins a l'alçada de la base de les finestres. Hi té porta central flanquejada per una finestra a cada banda. Totes tres obertures presenten a la part superior una decoració en forma de trapezi regular sobre el qual se situen tres rajoles de ceràmica vidriada de tons verdosos i motius naturalistes procedents de la fàbrica Pujol i Bausis d'Esplugues de Llobregat. També trobem una imposició de rajola en color verd a banda i banda d'aquestes finestres, a la seva part alta. Al pis superior un altra cop es destaca l'eix central del conjunt a partir de la presència d'un petit balcó d'una porta amb barana de ferro forjat i suportat sobre mènsules que moren al parament de forma esglaonada. El frontal de la plataforma del balcó té igualment una decoració ceràmica de tons verdosos que combina peces llises amb d'altres amb motius naturalistes. A banda i banda del balcó se situen dues finestres amb un ampit que simula suportar-se sobre un arc rebaixat cec. Les obertures de la planta baixa i del primer pis coincideixen en la seva ubicació sobre un eix vertical. A la part superior de l'edifici es troben els elements que més caràcter atorguen al conjunt. En el límit entre el final del cos del pis i la barana del parapet de la terrassa superior se situa un ràfec suportat en una galeria d'arcs cecs i al centre de cadascun dels arcs se situa un espirall circular fet de ceràmica vidriada de tons verds reproduint motius similars als de les rajoles de les finestres de la planta baixa. A d'interstici entre la forma arrodonida de l'arc i la línia recta del ràfec es creen petits triangles o carcanyols decorats amb fragments de ceràmica vidriada de color blau. Per últim, el parament de la terrassa a la catalana de la part superior es decora amb una sanefa de motius geomètrics feta amb ceràmica blava. La tendència d'aquestes motius és horitzontal, tot i que a la part central, coincidint amb la línia de la porta i el balcó, els motius mantenen una línia vertical. L'estudiosa Mercè Vidal considera aquesta casa com una mostra de la transició que expressa Borrell del modernisme al noucentisme. Aquest edifici manté diferències d'estil notables amb la casa que Josefa Serra havia fet construir el mateix any just al costat.