Casa Santiago Serra
Capellades
Ubicació
del casc antic
Coordenades:
Classificació
Descripció
Casal entre mitgeres en cantonada, amb tres façanes a vial, de planta rectangular, que suma de tres parcel·les. La façana principal dóna al carrer de Sant Francesc. La posterior, a la plaça de Sant Miquel, consta de planta baixa, dues plantes pis i sota coberta. Té coberta de teula corba a dues vessants acabades amb ràfec, canal i baixants fins al primer forjat. Les obertures són de proporció vertical. La façana del carrer de Sant Francesc està composada segons set eixos, el central correspon a l'escala. A la planta baixa hi ha tres portals de pedra carreuada d'arc de mi punt, en la clau del portal central hi ha la data "1777", tancats amb portes de fusta encadellades i clavetejades de dues fulles batents amb picaporta.
Les façanes estan arrebossades i pintades de color ocre, les cantonades són de carreus de pedra, de baix a dalt. La façana a la plaça està composada segons cinc eixos, amb obertures de proporció vertical amb balconeres i balcons protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals. Les balconeres de la planta coberta, d'arc rebaixat, estan protegides amb baranes de fusta de brèndoles verticals . A la planta baixa, hi ha tres amplis portals de llinda plana, dos tancats amb portes de fusta encadellada de dues fulles batents i el tercer amb una porta de ferro. En el centre de la façana, a nivell de la planta pis, hi ha un plafó de ceràmica vidrada representant a Sant Miquel matant el dimoni, emmarcat amb una garlanda perimetral de motius geomètric-vegetals.
També coneguda com: "Ca l' Antoñita Piñol". Interessant casal urbà, representatiu de l'arquitectura del segle XVIII, en bon estat de conservació, integrat en el seu entorn.
Història
Immoble construït al darrer quart del segle XVIII, tal com figura a la inscripció de la dovella de la portalada 1777. La primera referència a la propietat d'aquesta casa és el testament de Santiago Serra Amat, datat l'any 1834. Aquesta mateixa persona va tenir que liquidar les seves propietats per fer front a les seves necessitats econòmiques.
Segons el Registre Fiscal de 1906, el núm. 10, era de Josep Estalella Barceló pastisser de professió. Novament la propietat es va tenir que dividir i vendre.
A partir de llavors, dècada dels quaranta del segle XX, la propietat es va vincular al cognom Capdevila. Durant dècades, diferents parts de l'edifici van ser arrendades. Un dels arrendataris fou Antoñita Piñol, circumstància que ha fet que molts capelladins coneguin aquest edifici per "Ca l'Antoñita Piñol". Molts dels compradors foren els antics llogaters dels diferents espais de l'edifici.
Bibliografia
GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. "El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques", Història de Capellades (títol provisional).
MUSET PONS, Assumpta. En premsa. "Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament", Història de Capellades (títol provisional).
SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma
TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. "El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic", Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional).
ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA
ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES
ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER
