Ubicació
Coordenades:
Classificació
POUM, E1-11
Descripció
Es tracta d'un edifici entre mitgeres amb soterrani, planta baixa, pis i golfes. A la part posterior disposa de terrat, galeries i jardí.
L'edifici amb un marcat estil neoclàssic es caracteritza pel gran balcó corregut que ocupa tota la façana del primer pis, rematat amb una barana ornamentada de forja. A la planta baixa hi trobem la porta principal central, amb un arc rebaixat, així com un gran finestral amb reixa de forja, i una porta d'entrada menor que possiblement donava al despatx comercial de la propietat. Inicialment, va sorgir com un habitatge unifamiliar, però les reformes que es van produir posteriorment van acabar de transformar un dels finestrals en una porta que servia d'accés al pis superior.
El frontó superior de la façana està molt ornamentat amb una gran cornisa recta amb mènsules decorades amb motius geomètrics i florals i l'any de construcció, 1892, presidint el centre.
A tall de curiositat, és interessant el fanal emplomat amb vitralls que trobem sobre la graonada d'entrada.
La casa també es coneix com a Casa Comelles - Casa Pepeta Albet - Casa Campanyà, però ha estat definida per la Comissió de Patrimoni de Gelida com a casa Pascual Boatell, com a nom més idoni i representatiu de l'edifici.
Història
La casa Pascual Boatell, també coneguda com a casa Comelles, va ser construïda l'any 1892, pel mestre d'obres Joan Pascual i Batlle (1841-1925). Va ser la seva residència familiar juntament amb Joana Boatell i Mullerat (1852-1925).
Aquesta va ser una de les primeres cases a disposar d'aigua corrent i banys al poble. L'arquitecte va ser responsable d'alguns dels edificis singulars del municipi de Gelida en la primera etapa d'aparició dels edificis senyorials a Gelida. Segons els estudis de Joan Rosselló i Raventós, es va especialitzar amb dues tipologies d'edificis: la casa entre mitgeres de poca alçada i la casa aïllada. Pascual i Batlle és una de les figures singulars de la història arquitectònica del poble, pel fet de la bona qualitat estilística i funcional dels seus edificis i perquè bona part de la seva carrera es va desenvolupar al mateix poble. Dins del grup de cases entre mitgeres, hi podem ubicar les cases de senyors, a les quals pertany la casa Pascual Boatell.
Aquests edificis són possibles gràcies a la unió de dues parcel·les. A la part posterior, generalment s'hi deixa espai per un jardí. La distribució interna en tres crugies deixava la central per les estances de serveis i escales, i la posterior i davantera, amb millor il·luminació per habitacions i estances. Les façanes principals, més ornamentades segueixen línies neoclàssiques amb especial atenció a finestres i portes, cornises i ràfecs. S'incorporen relleus, trencaaigües, guardapols, reixes i forjats als balcons com alguns elements destacats, coronaments amb cresteria o tractaments de simulació de pedra aboixardada a la façana.
La casa està situada al carrer Major, una de les artèries principals del poble de Gelida, el qual havia estat un dels camins de descens del castell. Al seu voltant, es van anar constituint els edificis entre mitgeres, i alguns dels antics, es van substituir a finals del segle XIX i principis del XX per grans casals modernistes encara existents com si es tractés d'una espina de peix, tal com s'il·lustra a la ruta modernista de Gelida.
Bibliografia
(1972). "El Modernisme a Gelida". Programa Festa Major 1972, p. 16.
AAVV (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.
ALONSO, Gemma (2012). L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents.
CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.
RIUS, Jaume (coord.) (2011). Gelida. Retrats d’un temps. Andana Edicions.
ROSELLÓ, Joan (2018). L'arquitectura de Joan Pascual Batlle dins del marc de la societat de Gelida de finals del segle XIX. La Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 6. Ajuntament de Gelida.
SOLER, Glòria (1995). L’estiueig a Catalunya 1900-1950. Edicions 62.
