Casa natal del Taquígraf Garriga
Esparreguera

    Baix Llobregat
    C/ Montserrat, 48.
    Emplaçament
    Al nucli antic.

    Coordenades:

    41.54186
    1.86721
    405514
    4599531
    Número de fitxa
    08076 - 60
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BCIL, POUM d'Esparreguera 2004, article 165.
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Si, IPA,33273
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    5598050DF0959N0001YR
    Autoria de la fitxa
    ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar

    Edifici entre mitgeres de planta baixa i tres pisos. Totes les obertures son allindades i algunes d'elles estan emmarcades per una motllura llisa. Al primer pis hi ha un balcó corregut, al segon un balcó individual per cada porta amb una mica de voladís i al tercer pis hi ha també un balcó individual però sense voladís.

    En aquest casa va néixer el taquígraf Pere Garriga i Marill. Eclesiàstic nascut a Esparreguera, féu els seus estudis eclesiàstics al seminari de Barcelona. Exercí com a vicari a les parròquies de Sant Josep de Gràcia, de Sant Miquel del Port i de la Mare de Déu del Carme. El 1871 es traslladà a Madrid, on, el 1873, es doctorà en dret, el 1874 en filosofia i lletres, i també estudià la carrera de bibliotecari. Destinat a Amèrica, el 1881 arribà a Cuba i s'establí a Santiago. Hi fou provisor i vicari general de l'arquebisbat, vicerector i catedràtic del seminari. Retornà a Espanya per motius de salut i residí a Maó, on fou nomenat catedràtic de lògica i ètica a l'Institut de Maó. Posteriorment, fou destinat a Guadalajara i a Lleida, on continuà exercint de professor en les mateixes assignatures. Dedicat també a la taquigrafia, el 1864 publicà La taquigrafía sistemática, on exposà un mètode nou que aconseguí una gran acceptació; el 1872 es constituí una Corporación Taquigráfica del Sistema Garriga, i el 1873 el seu sistema era declarat oficial a l'Institut de Barcelona. De la seva primera obra, cal destacar Los absurdos del folleto "Dios" del señor Sunyer i Capdevila (1869), i, en un altre àmbit, Plan de la República Española (1875). Deixeble de Llorens i Barba, escriví diversos llibres de filosofia i religió: Lógica (1884); Ontología (1884) i Ética (1888). En el camp de la taquigrafia, escriví unes altres obres sobre aquesta matèria, com Taquigrafía con su composición e historia universal (1887), de la qual foren fetes nou edicions.

    " Casa Natal del Taquígraf Garriga". Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. www.enciclopedia .cat