Casa Manuel Vidal i Quadras
Sitges
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici de grans dimensions que consta d'un alçat de tres plantes (pb + 2p) i que està considerat com la millor mostra de l'arquitectura neoclàssica de la vila de Sitges. La seva façana principal, asimètrica, està estructurada en tres cossos, el central més ample que els laterals i el dret més estret que l'esquerre. Aquests cossos estan definits per dues parelles de pilastres estriades, amb base i capitells de terra cuita, que recorren els dos pisos i emmarquen el cos central. Les visuals horitzontals estan emfatitzades mitjançant la gran volada del balcó del pis principal (que disposa de barana de ferro colat i de cornisa suportada per mènsules) els elements de cornisament i la barana d'obra del terrat. Totes les obertures són rectangulars, llevat de la gran porta d'entrada, definida per un arc de mig punt que presenta, en la dovella central, la data de 1689; es tracta probablement d'una peça reaprofitada d'una construcció anterior.
Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. La finca està catalogada com una construcció de tipus B. El projecte arquitectònic original d'aquesta finca s'ha conservat a l'Arxiu Municipal de Sitges.
Història
Manuel Vidal Quadras (Sitges, 1793-Barcelona, 1861) és un dels més reconeguts "americanos" o "indianos" de Sitges que s'enriquiren mitjançant els negocis amb les colònies espanyoles. Amb setze anys va marxar cap a Amèrica, acompanyat del seu germà Aleix; ambdós s'establiren a Maracaibo (Veneçuela) i a Santiago de Cuba. Van crear la firma "Vidal Hnos" i es dedicaren a la importació i exportació de diversos productes. Va tornar a Sitges l'any 1833.
El 12 de gener de 1852 el propi Manuel Vidal i Quadras s'adreçava a les autoritats municipals tot sol·licitant llicència d'obres per a edificar una casa al c/ Port Alegre. El 1853, després d'executar aquest projecte, va tornar a dirigir-se al consistori per a obtenir permís d'obrir finestres i balcons de cara al mar. Aquell mateix any es va decidir a fer un jardí davant de casa seva, que estaria delimitat per una tanca de ferro; la llicència li fou concedida amb data d'11 de novembre, definint el projecte com "un huerto de recreo".
Aquest renombrat sitgetà disposa d'un panteó funerari en el cementiri municipal de Sitges, obra d'Alejandro Mariotti.
Bibliografia
COLL, I. (2001) "Arquitectura de Sitges. 1800-1930". Sitges
DDAA (1990) "Americanos. Indianos. Arquitectura i urbanisme al Garraf, Penedès i Tarragonès (Baix Gaià). Segles XVIII-XX". Vilanova i la Geltrú.
MONTE, M.A. (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11927
Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)
ROIG, E. (1979-20) "Sitges dels nostres avis". Sitges.
