Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici d'habitatges, entre mitgeres, que segueix vagament l'estil noucentista. És de planta rectangular molt allargada, amb un passatge que condueix a un petit cos adossat lateral.
Consta de planta baixa i dues plantes pis. La composició segueix un únic eix de simetria. Un gran cos, a manera de tribuna, de planta poligonal, ocupa les plantes primera i segona. El seu coronament serveix com a base de la barana del terrat. Els buits de la primera planta són verticals i el de la segona és d'arc de punt rodó. Als laterals hi ha sengles finestres de proporció vertical. Tots els buits estan tancats mitjançant persianes enrotllables i protegits per baranes de ferro. Una cornisa decorada marca el final superior de l'edifici i serveix de recolzament a la tanca de la terrassa. Seguint el mateix model que la tribuna, el cos lateral consta d'un portal i dues finestres força grans, la superior rematada amb punt rodó.
A l'interior l'edifici conserva els següents elements antics, d'una construcció anterior (segle XV):
- Planta baixa. Mitgera de ponent. Dos arcs de mig punt adovellats que probablement haurien format part d’una zona porticada. Cal relacionar-los amb els arcs localitzats al carrer Elisabet 3 i al que es troba també a la mateixa plaça dels Cabrits núm. 7. D’acord amb les fonts orals hi havia també l’arrencament d’un arc perpendicular als esmentats. Actualment resten tots amagats rere un plafó de pladur.
- Planta noble. Mitgera de ponent. Arc de mig punt adovellat, actualment tapiat amb un envà de maó. El morter de les juntes de les dovelles presenta pintura grana.
Història
La carretera va substituir el camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. La conjunció d'aquests elements de comunicació va fer que Granollers agafés una gran volada i iniciés el procés d'industrialització sense deixar de banda l'activitat mercantil i l'agrícola (SESÉ, 1987b). Aquesta puixança va fer que, ja des de principis del segle XX, Granollers es trobés immers en un procés de renovació per incorporar els darrers avenços a la ciutat. Aquesta renovació que va tenir lloc sobretot a la zona de l’eixample és present també al centre de l’antiga vila medieval.
Al carrer de Santa Anna i a la plaça de les Olles es troben nombrosos exemples d’edificacions de substitució que es van impulsar sobretot a partir del tombant de segle XX. En el cas de la casa Malàs al seu interior es conserven elements medievals que són testimoni del seu origen antic (segle XV). L'edificació actual es va portar a terme al segle XX. Després de ser destruïda la casa anterior en el bombardeig de 1938, la casa es va construir de nou el 1939, i el 1943 se li afegí la tribuna de la façana. Es pot inscriure, per tant, dins del noucentisme de postguerra.
En un estudi sobre topografia històrica de Granollers s'han documentat els següents expedients d'obra:
- 1911, caixa 15, expedient núm. 2 (es canvia el portal de l’entrada).
- 1914, caixa 18, expedient núm. 21 (enderroc i reconstrucció de la façana).
- 1939, caixa 59, expedient núm. 145 (s’enderroca la casa després del bombardeig de 1938 i es torna a construir).
- 1943, caixa 69, expedient núm. 161 (construcció d’una tribuna a la façana).
(PANCORBO et alii, 2006: 230).
Bibliografia
CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.
PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 229-230.
SESÉ, Jaume (1987a). La Porxada. Granollers al segle XVI, Col. Coneguem Granollers, núm. 1., Granollers, Ajuntament de Granollers.
SESÉ, Jaume (1987b). El creixement industrial. Col. Coneguem Granollers, Núm. 2, Granollers: Ajuntament de Granollers.
