Casa Josep Robert
Sitges
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Es tracta d'un edifici d'habitatges construït entre mitgeres i amb una façana organitzada en alçat en planta baixa, un pis i un àtic. És característic per l'organització regular d'obertures i per les distintes tipologies de les mateixes. Així, i a la planta baixa, es disposa una porta centrada flanquejada per dues finestres, els emmarcaments de les quals són força senzills. La planta pis disposa d'un balcó ampitador al centre flanquejat per dos balcons, amb llosa de pedra amb el cantell motllurat, el qual s'estén, amb una cornisa, a la resta de l'amplada de la façana. Les baranes dels tres balcons són simples, amb barrots helicoïdals i reganyols verticals decoratius. A nivell del forjat del primer pis, es disposa una cornisa contínua feta a base de combinar diverses filades de maons col·locats de cantell i de pla, que suporten un ràfec de teules. Damunt de dita cornisa es disposa la barana de la terrassa del nivell superior, feta amb gelosies ceràmiques construïdes entre matxons d'obra. Damunt de la barana es disposa una estructura de fusta que suporta la coberta practicable de la terrassa. El revestiment de la façana és simple, fet a base d'un arrebossat simple pintat de color blanc, que contrasta amb la cornisa i lloses dels balcons i amb els elements decoratius de la cornisa del primer pis.
Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 14, característic del creixement urbà sitgetà de la segona meitat del segle XIX, al voltant del carrer de Parellades, que inclou una mostra d'arquitectura força heterogènia dels segles XIX i XX. El projecte arquitectònic original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges.
Història
L'autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957), és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana.
Bibliografia
COLL, I. (2001) "Arquitectura de Sitges. 1800-1930". Sitges
Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)