Casa Josep Amell i Milà
Sitges
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Es tracta d'un edifici d'habitatges estructurat en alçat en planta baixa i dos pisos. Construït entre mitgeres, presenta una organització d'obertures regular basada en tres eixos on es combinen les finestres, balcons i balcons ampitadors. El portal central de la planta baixa disposa d'emmarcaments de pedra i a la llinda hi ha una dovella trapezoïdal amb el relleu d'una "A", probablement la inicial del propietari que manà construir l'edifici. El balcó del segon pis disposa de dues mènsules decoratives sota la llosa. Les baranes de tots els balcons (inclosos els ampitadors de la primera planta) són de ferro de fosa, i totes les obertures disposen d'uns emmarcaments fets a base de faixes motllurades simples que sobresurten lleugerament de la línia de façana. Hi ha altres elements formals que destaquen, com per exemple, les línies dels forjats que hi són indicades mitjançant unes faixes motllurades contínues. Corona la façana una cornisa de força volada, motllurada contínua, damunt la qual es disposa la barana del terrat, feta de balustres ceràmics disposats entre matxons d'obra. La façana està emmarcada (laterals) per un arrebossat que imita carreus cantoners dentats. El revestiment de la resta de façana és senzill, fet a base d'un arrebossat simple.
Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 17, característic de l'Eixample urbà de la vila, dut a terme durant la segona meitat del segle XIX. Les construccions del c/ Sant Francesc són les més tardanes, amb algunes mostres importants de l'arquitectura sitgetana d'inici del segle XX. El frontis del c/ Sant Bartomeu també és homogeni, malgrat contenir elements de diferents èpoques.
Història
L'autor de l'obra, Elies Rogent i Amat (Barcelona, 1821), és una de les figures més destacades de l'arquitectura catalana contemporània. A Barcelona la seva obra més coneguda és, sens dubte, la seu de la Universitat de Barcelona (1860), essent també significativa la seva tasca urbanística realitzada en diferents poblacions com Mataró i Sarrià. Des de mitjan segle XIX va treballar a Sitges, on destaca el projecte d'obertura del c/ Parellades; va treballar per a la família Amell, va realitzar la Casa Bofill, al c/ Sant Bartomeu i va projectar el panteó dels Pintó al cementiri municipal (1872).
Bibliografia
COLL, I. (2001) "Arquitectura de Sitges. 1800-1930". Sitges
Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)