Casa Gabriel Cirera Pons
Sitges
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici unifamiliar aïllat estructurat en alçat en planta baixa i un pis, amb coberta de teules formant vessants compostes, i d'un estil indefinit. A la part més meridional de la façana afrontada al carrer Josep Planas i Robert es disposa d'una tribuna semicircular de planta baixa, amb un terrat pla suportat per columnes sense un estil definit. La barana de la terrassa semicircular resultant està feta d'obra, probablement amb peces de pedra artificial de color blanc. A la façana afrontada al Passeig Marítim es disposa d'una balconada que ocupa gairebé la totalitat de l'amplada de la façana, suportat per dos pilars (simulant un estret porxo) i amb una barana de les mateixes característiques que la descrita anteriorment. A la façana més occidental també es disposa d'una balconada de les mateixes característiques, però, sense els pilars de suport. Els ràfecs de les cobertes disposen d'un voladís pronunciat, decorat amb mènsules que imiten elements de fusta, i estan unides per una faixa simple contínua pintada d'un color vermellós que contrasta amb el color blanc del revestiment de la façana. Aquest és simple, fet a base d'un arrebossat senzill. Totes les obertures són rectangulars i no disposen de cap emmarcament remarcable. Destaca una alta i esvelta xemeneia, de base quadrada, amb un remat d'obra de maó vist, en part revestit d'elements ceràmics de trencadís.
Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció III. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. El projecte original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges.
Història
L'autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957), és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana.
Bibliografia
Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)