Casa Francesc Armengol
Sitges
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici aïllat i destinat a habitatge unifamiliar envoltat d'un ampli jardí. La seva planta és irregular, ja que l'arquitecte proposa un interessant joc de volums, segons els diferents nivells d'alçària, que li permet desenvolupar diferents models de teulada; aquest és, sens dubte, el tret més peculiar de l'immoble i es tracta d'una solució tècnica similar a les fórmules de la "Sezession" vienesa. Totes les obertures són rectangulars, llevat de les obertures del pòrtic que presenten forma d'arc de mig punt. Els vitralls de les finestres, de colors i de forma quadrada, denoten certa influència modernista.
La finca disposa d'un soterrani en el que se situa el celler, i d'una planta baixa a la que s'accedeix a través d'una escala que comunica amb el pòrtic, on s'identifiquen dues portes, una que accedeix directament al saló, i una altra que dóna al vestíbul. En aquest darrer es localitzen els accessos al despatx, al menjador i a la cuina. A la planta principal se situen quatre dormitoris i una àmplia sala de bany, i en el nivell sotateulada s'ubica un altre dormitori destinat al servei.
Els baixrelleus són obra de l'escultor Josep Clarà (1878-1959).
Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus B. L'edifici també és conegut com Casa Albarca o Villa Florentina.
Història
El sector de Terramar és el resultat de la iniciativa del financer Francesc Armengol i Duran, qui va projectar la urbanització d'aquesta zona mitjançant la creació d'una ciutat-jardí, dotada amb tota mena de serveis. En aquesta mateixa zona, Armengol es farà construir una residència pròpia que, segons la documentació administrativa conservada en l'Arxiu Municipal de Sitges (Sèrie: Obres i Urbanisme. Caixa: 1918-1919), ja estava projectada el mes de maig de 1919, quan el propi Armengol va sol·licitar al consistori llicència d'obres per a realitzar un hotel particular. Els plànols que inclou l'expedient daten del dia 8 d'aquell mateix mes i any i estan signats per Josep Renom; el permís es va obtenir uns dies més tard.
Pel que fa a l'autor de l'edifici, Josep Renom i Costa, va ser arquitecte des de l'any 1907. Destaca la seva actuació a Sabadell -ciutat d'on procedia el propi Francesc Armengol- com a arquitecte municipal i professor de l'Escola d'Arts Industrials. A Sitges la seva única obra coneguda és, precisament, la residència dels Armengol.
Bibliografia
Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie: Obres i Urbanisme. Caixa: 1918-1919
COLL, I. (2001) "Arquitectura de Sitges. 1800-1930". Sitges
ESQUERDA, M. (2002) "Sitges artístic". Tarragona
"Gran Geografia Comarcal de Catalunya" (1982). Vol. 5. Barcelona.
"Les primeres construccions de Terramar" (1919). Revista "Terramar, 3 i 4. Sitges.
MONTE, M.A. (1987) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11941
Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)
