Casa Elias Valero
Vilafranca del Penedès

    Alt Penedès
    Rambla de Nostra Senyora, 6

    Coordenades:

    41.34561
    1.70024
    391260
    4577939
    Número de fitxa
    08305 - 83
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Modernisme
    Segle
    XX
    Any
    1910
    Santiago Güell i Grau i Marcel·lí Coquillat i Llofriu
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    Pla Especial i Catàleg del Patrimoni 1988 (BCIL)
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Si:IPA 5012
    Accés
    Fàcil
    Productiu
    Titularitat
    Privada
    Caixa Penedès
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    Edifici entre mitgeres que ocupa un extrem d'una illa, de planta rectangular i que consta de planta baixa, dos pisos i sotacoberta en part. Coberta a diferents aigües, un terrat central adossat a la mitgera i terrassa a la planta primera a la plaça Llorens i Barba. A la cantonada hi trobem una torratxa de planta quadrada i coberta de pavelló.
    Façana composada a partir de la torre de cantonada. Les obertures de la planta baixa són adintellades, a la planta principal hi ha un balcó corregut de quatre obertures d'arc rebaixat amb trencaaigües i motius ornamentals florals. Pel que fa a la planta superior, hi ha quatre finestres geminades d'arc rebaixat. Destaca la barbacana.
    A la torratxa, les obertures de la planta baixa són adintellades, a la planta principal d'arc carpanell, a la segona planta són finestres geminades i9 a la planta superior són trigeminades.

    També coneguda com Ca la Remei del Forn i cal Berger-Balaguer.

    Elies Valero i Garcia sol·licita permís d'obres a l'any 1910 per construir una casa segons projecte dels arquitectes Santiago Güell i Grau i Marcel·lí Coquillat i Llofriu. Abans hi havia hagut l'Hort d'en Barba i més tard un magatzem.
    L'any 1916 es demana permís per col·locar ròtols als arcs dels portals de la planta baixa.

    MALLART i RAVENTÓS, M.L. (1982). Santiago Güell i Grau, arquitecte vilafranquí, la seva obra 1892/1920. Museu de Vilafranca, Ponència de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca.
    ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona.
    ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248.
    ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit.
    ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès.
    UDINA CASTELL, Lluís M. (1997). Vilafranca i La Rambla a la dècada dels anys 50. Dades històriques i curioses d'ahir. Penedès edicions, s.l. Vilafranca del Penedès.