Edifici originàriament d’ús industrial, construït a la dècada de 1950 per acollir motors de gasoil per a la fàbrica de colònia Palà de Torrella. D’una estètica que es pot emmarcar en el noucentisme tardà de postguerra, és una construcció aïllada, envoltada per una tanca i situada en una esplanada pròxima a la fàbrica (plaça Nova). Adopta una planta rectangular, amb coberta a quatre vessants dotada d’una mansarda a cadascun dels costats, un tret que confereix personalitat a l’edifici. La façana principal, encarada a llevant i perfectament simètrica, s’ordena mitjançant un portal amb arc de punt rodó adovellat i dos finestrals per banda, cadascun format per una finestra geminada que és coronada amb un arc de mig punt superior. Les mansardes consten de tres finestres de punt rodó, la central més alta. Totes aquestes obertures, llevat del portal, tenen emmarcaments de maó vermell que ressalten sobre l’arrebossat clar del parament. En la resta de façanes hi trobem finestrals d’una tipologia idèntica. Les cantonades són remarcades amb cadenes de carreus de pedra gravada, un recurs que també s’utilitza en el sòcol de la part posterior, fet amb un aplacat de pedra poligonal gravada. Actualment l’edifici s’ha adaptat com a habitatge.
