Casa del carrer del Bisbe Morgades, 15 Sant Hipòlit de Voltregà

Osona
Carrer del Bisbe Morgades, 15
Al bell mig del tram inicial del carrer del Bisbe Morgades
524m

Coordenades:

42.016
2.23944
437028
4651832
08215-204
Patrimoni immoble
Edifici
Modern
Contemporani
Popular
XVIII-XX
Regular
El revestiment i galeria estan una mica degradats.
Inexistent
Fàcil
Residencial
Privada
Ref. Cad.: 7221708DG3572S
Adriana Geladó Prat

Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb un espai de pati posterior. Presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec sostingut amb una solera de llates i bigues de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. Totes les obertures són rectangulars i tenen els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. La planta baixa compta amb un portal d'accés rectangular completament reformat. Al primer pis només hi ha una finestra simple, mentre que a la segona planta destaca una galeria protegida amb una barana de ferro sense treballar i un sostre de maons ceràmics sostingut amb una solera de llates i bigues de fusta, que funciona de manera independent respecte al ràfec de la façana principal de l'edifici. La construcció presenta aquest parament principal arrebossat.

Les imatges han estat extretes del Catàleg de béns a protegir.

A grans trets podem situar la construcció i reforma d'aquest edifici a l'entorn de dos dels moments claus de la història de Sant Hipòlit: el període d'esplendor viscut durant l'etapa pre-industrial, el qual està personificat en el poderós gremi de paraires de la vila (segles XVI-XVII), i els estralls ocasionats per la guerra de Successió, en la que la vila de Sant Hipòlit fou saquejada i cremada per les tropes borbòniques l'any 1714. Si ens fixem en les dates gravades a les llindes, cal dir que són conseqüència de la reconstrucció arquitectònica a la que es va veure abocada la vila, després de la devastació parcial del nucli urbà. El moment àlgid d'aquesta reconstrucció, que s'inicià envers l'any 1721, fou entre els anys 1740 i 1765. A partir d'aquest moment, i malgrat la recessió econòmica documentada entre els anys 1763 i 1795, els patricis gremials incrementaren les inversions arquitectòniques, sobretot en els carrers del Mallol i del Puig (ampliant la part alta de les edificacions amb un pis, entre d'altres intervencions), així com el segon tram del carrer dels Marquesos de Palmerola, el carrer del Bisbe Morgades i el carrer de l'Hospital. Com a conseqüència, a finals del segle XVIII, la vila de Sant Hipòlit estava formada per un nucli antic originari a partir del qual s'estenien tres grans ramificacions urbanístiques, que coincidien amb els camins més importants de comunicació amb l'exterior (Serrallonga, 1986: 192).

SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 192.
SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). "Catàleg de béns a protegir". Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 13.01.EA, 13.02.EA.