Casa del c. Dr. Bayés 4
Tona
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici entre mitgeres amb la coberta de teula àrab a dues vessants i carener paral·lel a la façana, que presenta tres eixos verticals en una composició simètrica que alinea totes les obertures, que van disminuint de mida des de la planta baixa fins al segon pis.
A la planta baixa hi ha una porta d’accés central i dos grans portals rectangulars, un dels quals es va reconvertir en un finestral amb ampit en algun moment. Aquestes obertures es presenten emmarcades per un revestiment que sobresurt de la resta de l’estucat rugós i fosc de la façana. El mateix revestiment de tonalitat clara defineix un sòcol irregular, fet amb el mateix to fosc de la resta de la façana, i connecta amb unes franges verticals decoratives que delimiten la finca a banda i banda.
Al primer pis, les obertures presenten balcons amb llosanes de pedra motllurada i baranes de fosa amb decoració també motllurada. Les obertures queden emmarcades per un revestiment que a la part superior simula un fris i cornisa clàssica. Enmig dels balcons, hi ha una finestra amb ampit decorada de la mateixa manera.
Al segon pis, les obertures són més petites i els balcons tenen una volada mínima, però la decoració és la mateixa que al primer pis. Per damunt, una primera cornisa cobreix un ràfec de peces en forma de serra, sobre la qual es disposen dues línies de maons decoratius i la cornisa definitiva d’obra amb barbacana de biguetes de fusta.
Història
Entre finals del segle XIX i fins a l’inici dels anys 30 del segle XX, Tona visqué una revifalla econòmica amb l’arribada accelerada del ferrocarril, l'obertura de noves carreteres, la troballa i posterior explotació de les aigües mineromedicinals, i la consegüent construcció de balnearis. Tot plegat, va propiciar la configuració d'una nova planificació urbanística a partir de nous eixos viaris, com foren els carrers Doctor Bayés, Joan Llusà o Antoni Figueras, que varen permetre la construcció d'edificis com aquest.
Bibliografia
LLEOPART, Amadeu (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.
LLEOPART, Anna (2011). “Joan Maragall i Tona. L’estada del poeta al nostre poble”. Llibre de Tona, pàgines 65-69.
PADRÓS, Carles; PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.
PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.
