Casa del c. Dr. Bayés 9
Tona
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional de dues crugies. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener és paral·lel a façana. La composició de la façana es asimètrica amb dos eixos principals que alineen verticalment les obertures, exceptuant-ne la porta d’accés als pisos. El parament és de pedra irregular amb refaccions de maó.
La planta baixa presenta un portal d’arc rebaixat emmarcat amb blocs de pedra, on a l’arrencada de l’arc han estat col·locats uns carreus amb un costat de forma corbada, a manera d’imposta. A l’altra banda de la façana, sota el segon eix, hi ha una finestra petita emmarcada també amb blocs de pedra, al costat de la porta d’accés als pisos, que té una llinda de fusta.
Al segon pis destaca una sortida amb balcó amb llosana de pedra i baranes de forja amb decoracions geomètriques. A la llinda d’aquesta obertura, també emmarcada amb blocs de pedra, s'hi pot llegir la inscripció “FC. 1894.”. L’obertura del costat és una finestra, situada a un nivell inferior de l’anterior, amb ampit de pedra motllurada, que podria haver estat la llosana d’un antic balcó, a jutjar per la forma i pel fet que a sota s'hi observa una refacció de maó vista. Per damunt de les obertures del segon pis, hi ha dos arcs de descàrrega fets de maó disposats a sardinell, que donen pas a les finestres petites amb ampits i baranes senzilles.
Per últim, una senzilla cornisa feta de rajol ceràmic amb un ràfec del mateix material col·locat de forma dentada, tanca la composició de la façana.
Història
Entre finals del segle XIX i fins a l’inici dels anys 30 del segle XX, Tona visqué una revifalla econòmica amb l’arribada accelerada del ferrocarril, l'obertura de noves carreteres, la troballa i posterior explotació de les aigües mineromedicinals, i la consegüent construcció de balnearis. Tot plegat, va propiciar la configuració d'una nova planificació urbanística a partir de nous eixos viaris, com foren els carrers Doctor Bayés, Joan Llusà o Antoni Figueras, que varen permetre la construcció d'edificis com aquest.
Bibliografia
LLEOPART, Amadeu (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.
LLEOPART, Anna (2011). “Joan Maragall i Tona. L’estada del poeta al nostre poble”. Llibre de Tona, pàgines 65-69.
PADRÓS, Carles; PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.
PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.
