Casa de Raguener

Olesa de Montserrat

El topònim de Raguener, que deriva del nom germànic Ragenarius, ja consta l'any 963 i és el més antic dels que es troben documentats a l'Arxiu Històric de la vila. El topònim és utilitzat també pel torrent que s'ubica en aquesta zona. El fundador de la casa fou Pau Sastre, un pagès d'Olesa que a mitjan segle XVII la va edificar en el terreny que havia comprat el 1646 als hereus de Salvador Carreras. El va succeir en la possessió del mas el seu fill Jaume Pau Sastre, i després el seu nét Jaume Sastre. Quan aquest va morir la casa passà a la seva segona esposa, Paula Lloveras, la qual la va arrendar a diversos pagesos d'Olesa. A la mort de Paula passà al seu nét Francesc Font. El fill d'aquest, Salvador Font, fou l'últim habitant de la casa. En morir, el 1834, la casa quedà abandonada i poc després, en el registre de finques de 1848 ja apareix com a enrunada. Durant els anys 1967 i 1969 van començar els primers estudis i excavacions arqueològiques en aquesta casa, i no va ser fins els 1991-92 que es portà a terme l'excavació extensiva de tot el jaciment per part del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà, cosa que ha permès documentar la planta de l'edificació i recuperar una bona quantitat de materials: ceràmica vidriada i pisa, peces d'aram i monedes. Molts d'aquests materials es trobaven en un abocador que donava al torrent de Cerdanya, i que es pot situar cronològicament des de mitjan segle XVII fins al començament del XVIII.