Can Puigventós
Olesa de Montserrat
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Mas en ruïnes que consisteix en una edificació de dimensions modestes, amb planta de forma més o menys quadrada i una alçada de planta baixa i pis. L'estructura de la casa és formada per dues crugies, amb una paret de càrrega central. La coberta era a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana princiapal, tot i que actualment la crugia de ponent està pràcticament ensorrada. Els murs són a pedra vista, amb obertures rectangulars (algunes força grans i emmarcades amb llindes i brancals treballats i amb motllures) i les cantoneres amb carreus. La façana principal, a migdia, té diversos contraforts. Al seu entorn i per tots els costats la casa té restes d'una àmplia zona de coberts adossats i altres edificacions auxiliars de les quals només en queden alguns murs. Al cantó sud (el que havien estat corrals) durant les excavacions que s'hi van portar a terme es van desenterrar dues moles que correspondrien a un antic molí que, per la ceràmica trobada, es situaria a principis del segle XVII. Es tractaria d'un molí fariner de tracció animal, anterior als primers molins hidràulics documentats a Olesa. En aquest espai també van aparèixer les restes d'un forn i, al seu costat, una sitja. Segons els excavadors d'aquest mas, a mitjan segle XVI aquesta edificació formava un barri fortificat.
En una finstra de la façana: 1581
En un dels contraforts: 1751
Situada en l'àmbit del PEIN de Montserrat i espai de reserva de la Fundació Territori i Paisatge
Història
Les excavacions realitzades han aportat materials que es poden datar al segle XII, i probablement el mas ja existia en aquesta època. Les primeres referències documentals són de principis del segle XIV, quan un tal Oriol es va casar amb una filla del propietari. L'any 1386 hi ha notícia d'un mas anomenat Colldoriol. Des d'aleshores ha estat ocupat amb més o menys intensitat. La edificació paral·lela que existia davant la façana principal, al sud, fa pensar els investigadors del CMRO en l'existència d'un barri fortificat construït a mitjan segle XVI que arribà a la plenitud durant el regnat de Felip III (1598-1621). La casa de Puigventós gaudí d'una gan prosperitat durant aquest període, com ho fa pensar la troballa d'enteixinats. A partir de mitjan segle XVI el nom dels propietaris, que anteriorment era Colldoriol, és Puigventós. Un document de l'any 1738 descriu la casa en perfecte estat de conservació. En aquesta època tenia una bassa per a regar els horts i també un trull d'oli, i tot el conjunt quedava tancat per un clos. La inscripció conservada a la casa, amb data de 1748, ha fet pensar a Àngel HERNÁNDEZ (1997: 256) que aquesta va ser reconstruïda després del terratrèmol de l'any 1748. Sembla, en tot cas, que la casa es va remodelar de nou en algun moment entre el final del segle XVIII i principi del XIX, aprofitant els antics carreus i elements constructius. La masia va estar en funcionament fins a mitjan segle XX, quan va ser abandonada i va començar el seu deteriorament. Entorn de 1987 aquest mas va ser objecte d'una excavació arqueològica per part del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Durant aquesta campanya es va trobar enmig de la pedra i la runa una destraleta de basalt polimentada de tipus neolític. Aquest fet, amb moltes reserves, podria ser un indici de vida prehistòrica en aquest indret. La masia es troba situada dins el PEIN de Montserrat i en terrenys adquirits l'any 2000 per la Fundació Territori i Paisatge, de Catalunya Caixa, amb la intenció de preservar les característiques naturals d'aquest entorn.
Bibliografia
Anònim (1990). "Una troballa prehistòrica", a Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Butlletí mensual, núm. 47 (març)
Anònim (1992). "Notícia d'una antiga bassa prop de Puigventós", a Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Butlletí mensual, núm. 52 (abril)
CMRO (2011). Plafons de l'exposició "6.000 anys fent ceràmica. El nostre patrimoni arqueològic".
FENOY PALOMES, Eduard; SALVANS SOLEY, Mireia (2011). Pla Especial Urbanístic d'Identificació de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció i rehabilitació. Olesa de Montserrat. Urbanisme Integral i Mediambient, S.L.P.; Ajuntament d'Olesa de Montserrat, fitxa M 04
HERNÁNDEZ CARDONA, M. Àngel (1997). Les plantes i el paisatge vegetal d'Olesa de Montserrat. Col·lecció Vila d'Olesa, 6. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 255-259
PÉREZ, Antoni (1989). "Puigventós, vestigis d'una gran masia", a Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Butlletí mensual, núm. 43 (abril)
