Casa de la Vila Sant Hipòlit de Voltregà

Osona
Plaça de la Vila, 1
Formant cantonada amb els carrers de Mossèn Jacint Verdaguer i dels Marquesos de Palmerola
529m

Coordenades:

42.01549
2.23642
436777
4651778
08215-33
Patrimoni immoble
Edifici
Modern
Contemporani
Popular
XVII/XX
1627
Bo
Inexistent
IPA 23637
Fàcil
Científic
Pública
Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà
Adriana Geladó Prat

Edifici cantoner de planta trapezoïdal, completament reformat. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb una solera de llates i mènsules de fusta, disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a migdia. Aquest parament presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i una motllura rectilínia múltiple recorrent l'intradós de l'obertura. A banda i banda hi ha dues finestres rectangulars amb els brancals bastits amb carreus de pedra, les llindes planes monolítiques, els ampits motllurats i estan protegides amb reixes de ferro decorades. Destaca la llinda de la banda de llevant, gravada amb la inscripció "BOTIGA DE LA CONFRARIA DE S. LLORENS 1627" i el símbol de la cofradia al centre. A l'extrem de ponent del parament hi ha una obertura d'arc rebaixat emmarcada en pedra, actualment reconvertida en finestral (anteriorment es tractava d'un portal). A la llinda hi ha gravada una creu ornamentada amb motius florals al centre, envoltada per la següent inscripció: "TOTE MISERICORDIES SICUT PATER VESTER MISERICORS EST LUC. C.V. / PER IMITAR AL PARE CELESTIAL TINGAS CARITAT ALS MALALTS DEL HOSPITAL. / 1796". La resta d'obertures del parament són rectangulars, estan emmarcades en pedra i han estat reformades. A la primera planta hi ha dues finestres simples amb els ampits motllurats i dos finestrals amb sortida a dos balcons simples, amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro treballat. Una cornisa motllurada recorre la divisòria amb el nivell superior, on s'hi obren dues finestres amb els ampits motllurats.
Les façanes laterals estan completament reformades. En general presenten obertures rectangulars, amb els emmarcaments arrebossats i pintats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. Les finestres tenen els ampits motllurats, tot i que restituïts. Les de la planta baixa estan protegides amb baranes i reixes de ferro.
La construcció presenta un revestiment arrebossat i pintat de color grana als tres paraments vistos. La façana principal compta amb un sòcol de pedra aplacada, amb les cantoneres embellides en pedra també.

Altres noms relacionats amb l'edifici: antiga confradia de Sant Llorenç.

L'edifici havia albergat la seu de la botiga de la Confraria de Sant Llorenç, construïda l'any 1627. Aquesta entitat estava vinculada al gremi de paraires de la vila, el qual va viure la seva època d'or entre els segles XV i XVII. La Confraria era una associació de caire religiós i assistencial, a la qual pertanyien tots els agremiats. Realitzava funcions de caire més social amb un marcat signe religiós, significat en les invocacions a Sant Sebastià i Sant Llorenç, patrons i protectors del gremi.
Des de mitjans del segle XIX, l'escola de la vila estava situada a les golfes de l'edifici. Posteriorment, durant la dècada dels anys 20 del segle passat, el mestre Pere Calvet (conegut com el Senyor Calvet) impartia classes als nois en el primer pis. Fou succeït pel mestre Joan Salvador (Senyor Joan), que també va impartir les classes en aquest edifici fins que fou afusellat l'any 1939.
Actualment, l'edifici és la seu de l'ajuntament del municipi, tot i que no tenim constància en quin moment s'hi va instal·lar (segons les informacions obtingudes s'hi podria haver instal·lat entre finals del segle XIX i principis del XX). Entre les dècades dels anys 70 i 80, l'edifici fou remodelat. Tenim constància d'una important reforma finalitzada al voltant de l'any 1987. Tot i això, les reformes per adaptar-lo al seu ús actual s'han anat succeïnt entre finals del segle XX i principis del segle XXI.
La llinda del finestral de ponent de la façana principal procedeix de l'antic hospital de Sant Josep, actualment desaparegut.

ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 120.
MASFERRER I SOLER, Jordi; SARDÀ I CABERO, Xavier (1998). Una finestra oberta al passat. Recull de fotografia històrica d'Osona. [Vic]: Publicitat Montseny, p. 106.
"10 anys d'ajuntaments amb democràcia". <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Any II, nº 15, setembre de 1989, p. 5, 8.
SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 74, 192.
SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 27, 30, 99, 101.
SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). "Catàleg de béns a protegir". Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 05.01.EA.
Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 02-02-2020].