Durant l’Edat Mitjana la placeta on hi ha aquest edifici era el punt d’intersecció entre els dos principals nuclis de creixement urbanístic: la sagrera formada al voltant de l’església i el mercat. També hi confluïa el camí Ral (actual carrer de Barcelona). La primera referència documental és de l’any 1595, en la definició de la casa que avui ocupa la cantonada de la plaça de la Porxada i el carrer de Barcelona. D’altra banda, la casa número 2 del carrer de Barcelona l’any 1592 era propietat d’un tal Boada (Pancorbo et alii, 2006: 145). Precisament, durant segles el nom d’aquesta plaça era Boada, segurament en honor dels propietaris de la casa que feia cantonada amb el carrer de Barcelona. La denominació de plaça Boada es va mantenir fins al segle XX, quan es va substituir pel d’alferes Manuel Montañà.
Manuel Montañá fou un militar que va viure al casalot que fa cantonada entre el carrer de Barcelona i la plaça de la Porxada. Va morir l’any 1937 lluitant amb les tropes franquistes a la Guerra Civil. L’any 2015 l’Ajuntament va aprovar fer un canvi de nom de la plaça a petició de la mateixa família i dels veïns. Des d’aleshores l’espai va adoptar el nom de plaça Porxada, i la numeració de les cases es va afegir a les de la plaça de la Porxada.
Pel que fa al número 55, l’edifici actual podria ser construït al segle XIX o principis del XX. En els anys més recents s’hi ha fet la remunta del tercer pis i ha estat restaurada en profunditat.
