Casa carrer Sant Antoni, 43
Premià de Mar
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Casa de cós entre mitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos i amb la coberta plana practicable en la meitat meridional i de teules àrabs a una vessant en la meitat septentrional i amb el volum d'escala. La façana principal, orientada a migdia, es genera a partir d'una composició simètrica de dos eixos de simetria que es defineixen, en planta baixa, amb una porta d'accés i una finestra lateral, amb reixa de ferro i persianes de llibret de fusta. A la planta primera, hi ha un balcó corregut amb dues obertures, barana de ferro i o persianes de llibret de fusta. En la segona planta, hi ha dues finestres amb els ampits recrescuts i suportats per dues mènsules. Les persianes també són de llibre de fusta. La porta conserva els brancals, llinda i llindar de pedra granítica treballada i és d'arc escarser. El parament és un estucat llis sense cap mena de decoració a excepció dels recrescuts de les obertures, els ampits de la segona planta, la cornisa i el coronament de la façana que actua d'ampit del terrat pla practicable. A la part del darrera conserva un pati amb safareig i font.
Història
Les cases de cós són l'element arquitectònic i urbanístic més singular i característic de Premià de Mar; configura el caràcter i idiosincràsia paisatgística i urbana del municipi, a partir del qual, cap enfora, es configura tota la trama urbanística; i cap endins, es configura el caràcter i el microcosmos de la quotidianitat premianenca. El nom de cós ve del llatí cursum, que vol dir peça de terra estreta i allargada que serveix per edificar-hi una casa. Per tant, la casa de cós és aquella casa construïda en un cós. La dimensió característica del cós és l'amplada, fixada durant els segles XV i XVI en funció de la llargada de les bigues de fusta per a obtenir una correcta resistència en l'edificació de masies i cases urbanes. Mentre les masies, majoritàriament seran de tres cóssos, les cases en tindran un. La casa de cós és l'habitatge unifamiliar propi de molts pobles del Maresme. A Mataró s'ha estudiat amb detall (Salicrú: 1989) i d'aquest treball se'n poden extrapolar dades pel cas que ens ocupa de Premià de Mar. Aquesta tipologia es configura a inicis del segle XVII, es consolida durant el segle XVIII i, perdura, amb canvis fins la primera dècada del segle XX.
Bibliografia
AGUADÉ i BENET, Abdon i CODINAS i GARCIA, Josep (1992). La casa de cos de Premià de Mar. Inèdit. Arxiu Museu de l'Estampació de Premià de Mar. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1999). Cronos contra la memòria. Les andrones, un element de la nostra identitat cultural oblidat per la societat; dins Zerovuittresquaranta, núm. 108, novembre de 1999. Vilassar de Mar, pàgs.. 11 i 12. SALICRÚ i PUIG, Manuel (1989). La casa de cós de Mataró, dins de Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 35. Mataró, pàgs.. 10- 30.
