Casa Àngela Milà i Pasqual

Sitges

Edifici construït entre mitgeres i organitzat en alçat en planta baixa i dos pisos, amb un estil indefinit proper a un llenguatge eclèctic de les primeres dècades del segle XX. La disposició d'obertures segueix un esquema regular, amb dues a la planta baixa, una a la planta primera i dues a la planta segona. Les característiques de totes les obertures són idèntiques; és a dir, llindes en forma d'arc escarser i emmarcaments fets a base de faixes simples de maó vist que sobresurten lleugerament de la línia de façana. A la planta primera, l'obertura està centrada respecte un balcó que ocupa gairebé la totalitat de l'amplada de l'estreta façana; aquest balcó, amb llosa d'obra, disposa d'una barana de tècnica mixta d'obra de maó vist i de ferro de forja; la part central és la de ferro, amb barrots helicoïdals amb motius florals amb un passamà simple i motius florals d'entrellaç; els laterals de la barana són d'obra, amb petits pilars entre els quals es disposen un joc de teules que formen una gelosia; el passamà de la zona d'obra és de ceràmica vidrada, això com uns elements decoratius en forma de florons també de ceràmica vidrada. Les dues finestres de la segona planta disposen de mainell també d'obra de maó vist, i estan emmarcades totes dues per una faixa d'obra vista de maó que en forma de faixa simple les engloba dins d'un gran arc escarser, i unes línies situades als laterals de façana i a nivell del format de la planta primera. Per damunt de l'arc escarser s'organitza un aplacat ceràmic de rajoles de dos colors, per culminar en una cornisa que combina diverses filades de maons disposats de cantell i teules àrabs. Damunt la cornisa se situa la barana del terrat, feta d'obra imitant merlets esglaonats i barana de ferro combinant barrots verticals simples amb d'helicoïdals. La resta de façana està revestida per un arrebossat senzill pintat de color blanc que contrasta amb els elements d'emmarcament i la superfície aplacada de rajola.