Carrerada de la Torre de Claramunt
La Torre de Claramunt

    Anoia
    La Torre de Claramunt (08789 La Torre de Claramunt)
    Emplaçament
    Terme de La Torre de Claramunt
    367

    Coordenades:

    41.52569
    1.67057
    389085
    4597969
    Número de fitxa
    08286 - 255
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Obra civil
    Estat de conservació
    Bo
    En línies generals la carrerada es pot seguir en la majoria dels trams, a excepció del tram de la urbanització del Xaró i del pas del riu Agost a l'alçada de Cal Llupià.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Social
    Titularitat
    Pública
    Diversos
    Autoria de la fitxa
    Raquel Valdenebro Manrique

    El terme de la Torre de Claramunt comta amb una xarxa de carrerades que recorren tot el terme, des del Xaró fins a la riera de Carme i fins a les Pinedes de l'Armengol. Es tracta d'antigues vies pecuàries destinades al pas dels ramats que s'unien i es bifurcaven en diversos ramals recorrent tot el terme en forma de xarxa de camins. Un dels camins provenia de la pobla de Claramunt, on hi havia diversos ramats, i entrava al terme per la partida del Xaró, per darrera del pas blau, travessava l'actual urbanització fins al sector del Pla de les Sitges , des d'allà travessava tot el Pla de Frígols, passant a tocar de la Font de Frígols (fitxa 77) en direcció al sud i fins arribar a l'antic camí del nucli de la Torre a Capellades (fitxa 208), a l'alçada de l'actual BV-2134, al km, 1, on actualment trenca el camí rural que condueix a la subestació elèctrica. Allà la carrerada empalmava amb la que pujava des de Capellades, i al mateix temps es bifucava en dos. Un ramal seguia el curs de l'antic camí de La Torre a Capellades, que transcorre pel cantó de migdia en paral·lel a l'actual BV-2134, i travessava el nucli de La Torre de Claramunt per baixar per l'actual camí fins a la riera de Carme, i travessant la riera es dirigia cap al terme de Vilanova del Camí i empalmava amb la carrerada de la Santa Margarida de Montbuí que es dirigia cap a la Llacuna. Un altre ramal seguia el curs de l'actual camí asfaltat en direcció a migdia fins arribar a les actuals naus de producció vitícola el Corral del Vila. En arribar a aquest punt la carrerada girava a la dreta en direcció a ponent i baixava la pendent del terreny fins arribar a la capçalera del riu Agost. Allà traspassava el torrent i pujava fins a la casa de Cal Llupià (fitxa 43). Aquest tram es troba actualment molt perdut. La carrerada continuava en direcció a Vilanova d'Espoia seguint el pas per un camí paral·lel al torrent del Manou. El camí de la Solana discorria paral·lel per la costa de la muntanya uns metres més amunt, a l'altra costat de es terres de conreu. En arribar al peu del turó de Vilanova d'Espoia la carrerada ascencia el turó pel costat nord i arribava al poble. Travessava el poble pel carrer Major i baixava fins a la zona de les actuals escoles, on es trobava la desaparguda font del poble. Un cop allà, aquest tram de la carrerada es tornava a bifurcar. Un ramal seguia l'actual carretera en direcció a la muntanya de les Pinedes de l'Armengol i sortia del terme fins a empalmar amb la carrerada de La Llacuna. Un altre ramal ascendia vers el barride La Serra i passava per darrera de l'actual fàbrica Munich, SL. Des d'allà prenia el camí que passava per davant de la casa de Cal Jaume Llorenç (fitxa 47) i seguina fins al corral de cal Piquet, dins del barri de can Paxiano, en terme de Mediona. Actualment la carrerada és una camí d'uns 4 metres d'amplada en bona part dels seus rams, marcat amb marges de pedra també en bona part dels seus trams.

    En l'actualitat, a Catalunya, els camins ramaders, també anomenats carrerades, cabanelles o lligallos, forma una gran xarxa de vies pecuàries. El darrer mapa de camins ramaders a nivell català data de 1951 i el va elaborar el geògraf Joan Vila-Valentí. Aquest mapa, que recull un camí important entre Calaf i Santa Coloma de Queralt, no recull els camins i les vies secundàries, entre les quals es trobaria la carrerada de La Torre de Claramunt. Aquesta carrerada era el pas habituals dels ramats de la Pobla de Claramunt i Capellades, així com els del municipi, i permetia el seu pas vers a la carrerada principal de La Llacuna i el Penedès. Era transitada principalment a l'estiu. El seu ús va deixar de ser habitual entorn a la dècada del 1970, quan els grans ramats de Capellades i la Pobla van desaparèixer. Actualment només s'utilitzen alguns trams com a pas del ramat de La Torre de Claramunt.

    Camins ramaders i transhumància a Catalunya. Recomanacions i propostes. Fundació del Món Rural, a www.catpaisatge.net/docs/InformeTranshumancia.pdf. Consultat el 02 d'octubre de 2013.