Carrerada de la Torre de Claramunt
La Torre de Claramunt
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El terme de la Torre de Claramunt comta amb una xarxa de carrerades que recorren tot el terme, des del Xaró fins a la riera de Carme i fins a les Pinedes de l'Armengol. Es tracta d'antigues vies pecuàries destinades al pas dels ramats que s'unien i es bifurcaven en diversos ramals recorrent tot el terme en forma de xarxa de camins. Un dels camins provenia de la pobla de Claramunt, on hi havia diversos ramats, i entrava al terme per la partida del Xaró, per darrera del pas blau, travessava l'actual urbanització fins al sector del Pla de les Sitges , des d'allà travessava tot el Pla de Frígols, passant a tocar de la Font de Frígols (fitxa 77) en direcció al sud i fins arribar a l'antic camí del nucli de la Torre a Capellades (fitxa 208), a l'alçada de l'actual BV-2134, al km, 1, on actualment trenca el camí rural que condueix a la subestació elèctrica. Allà la carrerada empalmava amb la que pujava des de Capellades, i al mateix temps es bifucava en dos. Un ramal seguia el curs de l'antic camí de La Torre a Capellades, que transcorre pel cantó de migdia en paral·lel a l'actual BV-2134, i travessava el nucli de La Torre de Claramunt per baixar per l'actual camí fins a la riera de Carme, i travessant la riera es dirigia cap al terme de Vilanova del Camí i empalmava amb la carrerada de la Santa Margarida de Montbuí que es dirigia cap a la Llacuna. Un altre ramal seguia el curs de l'actual camí asfaltat en direcció a migdia fins arribar a les actuals naus de producció vitícola el Corral del Vila. En arribar a aquest punt la carrerada girava a la dreta en direcció a ponent i baixava la pendent del terreny fins arribar a la capçalera del riu Agost. Allà traspassava el torrent i pujava fins a la casa de Cal Llupià (fitxa 43). Aquest tram es troba actualment molt perdut. La carrerada continuava en direcció a Vilanova d'Espoia seguint el pas per un camí paral·lel al torrent del Manou. El camí de la Solana discorria paral·lel per la costa de la muntanya uns metres més amunt, a l'altra costat de es terres de conreu. En arribar al peu del turó de Vilanova d'Espoia la carrerada ascencia el turó pel costat nord i arribava al poble. Travessava el poble pel carrer Major i baixava fins a la zona de les actuals escoles, on es trobava la desaparguda font del poble. Un cop allà, aquest tram de la carrerada es tornava a bifurcar. Un ramal seguia l'actual carretera en direcció a la muntanya de les Pinedes de l'Armengol i sortia del terme fins a empalmar amb la carrerada de La Llacuna. Un altre ramal ascendia vers el barride La Serra i passava per darrera de l'actual fàbrica Munich, SL. Des d'allà prenia el camí que passava per davant de la casa de Cal Jaume Llorenç (fitxa 47) i seguina fins al corral de cal Piquet, dins del barri de can Paxiano, en terme de Mediona. Actualment la carrerada és una camí d'uns 4 metres d'amplada en bona part dels seus rams, marcat amb marges de pedra també en bona part dels seus trams.
Història
En l'actualitat, a Catalunya, els camins ramaders, també anomenats carrerades, cabanelles o lligallos, forma una gran xarxa de vies pecuàries. El darrer mapa de camins ramaders a nivell català data de 1951 i el va elaborar el geògraf Joan Vila-Valentí. Aquest mapa, que recull un camí important entre Calaf i Santa Coloma de Queralt, no recull els camins i les vies secundàries, entre les quals es trobaria la carrerada de La Torre de Claramunt. Aquesta carrerada era el pas habituals dels ramats de la Pobla de Claramunt i Capellades, així com els del municipi, i permetia el seu pas vers a la carrerada principal de La Llacuna i el Penedès. Era transitada principalment a l'estiu. El seu ús va deixar de ser habitual entorn a la dècada del 1970, quan els grans ramats de Capellades i la Pobla van desaparèixer. Actualment només s'utilitzen alguns trams com a pas del ramat de La Torre de Claramunt.
Bibliografia
Camins ramaders i transhumància a Catalunya. Recomanacions i propostes. Fundació del Món Rural, a www.catpaisatge.net/docs/InformeTranshumancia.pdf. Consultat el 02 d'octubre de 2013.