Carrerada de la Creu d'Ordal Avinyonet del Penedès

Alt Penedès
08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.
A la zona muntanyosa del sud del municipi

Coordenades:

41.32438
1.76961
397030
4575497
08013-215
Patrimoni immoble
Obra civil
Medieval
Bo
Inexistent
Fàcil
Estructural
Pública
Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca.
J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA

En síntesi transcorre per la serra de la Llampa i Riés fins la Creu d'Ordal. Es tracta d'un petit brancal que uneix la carrerada de la Cerdanya amb la carrerada de la serra de la Llampa. Surt de la carrerada de la Cerdanya a l'indret del pi del Barba, a la serra de les Gunyoles, i baixa per un sender estret cap el poble de l'Arboçar que travessa pel bell mig. La carrerada no segueix la pista enquitranada que, a mà esquerra, volta pel costat del camp de futbol sinó que baixa al fondo i, pel dret, pel costat d'una antiga casa que al seu interior conserva un bon nombre de pletes per al bestiar, s'enfila a trobar l'Arboçar de les Roques. La carrerada no segueix el vial principal de la nova urbanització sinó que puja més cap a l'esquerra, a l'altre costat del camp, pel llindar del bosc de pins. I d'aquesta manera, recte amunt, pel mig dels pins, arriba a l'indret de Rocallissa, a la pista de terra que discorre pel carener de la serra de la Llampa i que és carrerada. La carrerada continua fora del terme municipal d'Avinyonet fins a arribar a la Creu d'Ordal, seguint, segurament, cap a Gelida (ROVIRA ET AL., 1999).

Sense ús ramader actualment. Es pot seguir el camí a peu i en bicicleta, de baixada (només apte per a esportistes d'aventura). Els camins ramaders o carrerades són camins de domini públic (com els rius i torrents, costes i carreteres) per on el bestiar té dret de pas. Tenen un paper molt important en la gestió del territori. Posseeixen un gran valor cultural i històric i poden esdevenir instruments urbanístics de primer ordre a l'hora de mantenir oberts corredors naturals i ecològics. La unitat formada pel Penedès, Garraf i Camp de Tarragona és, juntament amb el Vallès i l'Empordà, una de les tres grans zones d'hivernada a la transhumància de la Catalunya central i oriental. Els ramats que hivernaven en aquestes zones pujaven a passar l'estiu en algun punt de l'arc de muntanyes que tanquen les comarques del Solsonès, Berguedà i el Ripollès pel Nord i, alguns, tramuntaven aquest arc i entraven a la Cerdanya. Els ramats que sortien del Penedès i del Garraf per anar als Pirineus tenien diversos camins els quals els permetien anar a trobar la carrerada de Solsona, la de Berga o la de la Cerdanya, la qual es desdoblava en dues branques importants, la de l'Alt Berguedà i la del Ripollès (ROVIRA et alií, 1999).

ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders.