Carrerada de cal Castellví a Sant Sadurní d'Anoia Avinyonet del Penedès

Alt Penedès
08792 AVINYONET DEL PENEDÈS
A la zona de planes del nord del municipi

Coordenades:

41.37797
1.76082
396380
4581457
08013-168
Patrimoni immoble
Obra civil
Medieval
Modern
Regular
Caiguda en desús perquè en molts trams discorre sobre una carretera de trànsit rodat elevat. Es pot fer a peu i en bicicleta
Inexistent
Difícil
Estructural
Pública
Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca.
J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA

De cal Castellví a Sant Sadurní d'Anoia, segueix al començament el camí de Vilafranca, després a la dreta la carena de la serra d'Espill i continua fins la masia del Papiol. A partir d'aquí segueix la pista enquitranada fins a Sant Pere Molanta, el qual travessa pel mig. A l'indret de la casa Ferran, la carrerada travessa la B-24 i, fregant el polígon industrial, pren un camí a mà dreta que la porta al coll i la creu de l'Albi. Segueix per Sant Sebastià dels Gorgs i Lavern, ja fora el terme d'Avinyonet. Benito Formentí i Noguera, que viu a Olivella i va néixer a Talltendre (la Cerdanya) l'any 1927, va fer durant catorze anys la transhumància a la Llosa com a pastor d'en Pere Torner de Sant Pere Molanta. Seguia la carrerada que passa per Sant Pere Molanta, les Cases Roges, el cementiri de Sant Cugat Sesgarrigues, seguint pel terme d'Avinyonet, i entrant a Sant Sebastià dels Gorgs, sortint després per Lavern, continuant fins arribar al seu destí, a on s'estava tot l'estiu i només baixava per estar amb la família per la Festa Major del poble d'Olivella, on vivia (ROVIRA ET AL., 1999). En un punt, a prop del mas Comtal, la carrerada es creua amb la que ve de Can Merlines, coneguda com a Carrerada de la Llacuna. En aquest punt havia existit una creu, avui desapareguda, que es coneixia com la creu del mas Comtal, potser testimoni d'un tipus de mesura del camí (els punts i coordenades d'emplaçament estan preses precisament en aquest encreuament).

Els camins ramaders o carrerades són camins de domini públic (com els rius i torrents, costes i carreteres) per on el bestiar té dret a passar. Tenen un paper molt important en la gestió del territori. Posseeixen un gran valor cultural i històric i poden esdevenir instruments urbanístics de primer ordre a l'hora de mantenir oberts corredors naturals i ecològics. La unitat formada pel Penedès, Garraf i Camp de Tarragona és, juntament amb el Vallès i l'Empordà, una de les tres grans zones d'hivernada a la transhumància de la Catalunya central i oriental. Els ramats que hivernaven en aquestes zones pujaven a passar l'estiu en algun punt de l'arc de muntanyes que tanquen les comarques del Solsonès, Berguedà i el Ripollès pel Nord i, alguns, tramuntaven aquest arc i entraven a la Cerdanya. Els ramats que sortien del Penedès i del Garraf per anar als Pirineus tenien diversos camins els quals els permetien anar a trobar la carrerada de Solsona, la de Berga o la de la Cerdanya, la qual es desdoblava en dues branques importants, la de l'Alt Berguedà i la del Ripollès (ROVIRA et alií, 1999).

ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders.