Carrerada de la Cerdanya
Canyelles
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Camí per on el bestiar té dret a passar i per on històricament passaven els ramats en l'època de la transhumància. És una de les carrerades més grans del Penedès i del Garraf, anava des de Vilanova i la Geltrú a les muntanyes del Berguedà i el Ripollès. La carrerada arriba a Canyelles (procedent de Vilanova i la Geltrú) seguint la carena de la serra de Bonaire, arriba al coll de les Palmeres i passa per la plana Romaní fins al Coll de Can Déus. Des d'allà, s'enfila de dret cap al turó de les tres Partions, on ateny la pista carenera que deixa a l'esquerra el puig de l'Àliga. En arribar a la urbanització de Daltmar, la carrerada trenca avall cap a la urbanització, entra al municipi d'Olèrdola enfilant-se de dret cap al turó de les Tres Partions, on ateny la pista carenera que deixa a l'esquerra el puig de l'Àliga. En arribar a la urbanització de Daltmar, la carrerada trenca recte avall cap a la urbanització i la casa de la Cogullada i, des d'allà, per una pista amb fites a les vores, baixa fins a la carretera que va des de Vilanova a Vilafranca per endinsar-se en la comarca de l'Alt Penedès pel municipi d'Olèrdola.
Història
La carrerada de la Cerdanya té un gran valor històric, ja que és una de les primeres referenciades a Catalunya. Surt esmentada l'any 1055 en el document de donació d'una propietat en les rodalies del nucli de l'Arboçar (que forma part de l'actual municipi d'Avinyonet del Penedès). Aquest document va ser trobat en el diplomatari de Santa Maria de Poblet i especifica que aquesta finca llinda amb la via Pecorale de les Seguioles, coneguda actualment com la carrerada de la Cerdanya. Aquesta ruta, en el seu pas per les comarques del Gran Penedès històric, ressegueix majoritàriament la carena litoral, des d'on naixien altres ramals de menor importància i que portaven a les excel·lents pastures que originaven els aiguamolls litorals avui dia desapareguts per l'activitat humana i que s'estenien des de Sitges fins a Torredembarra.
Bibliografia
ROVIRA i MERINO, J. MIRALLES i SABADELL, F. (1999). 'Camins de transhumància al Penedès i Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina'. Vilafranca del Penedès. Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders.
