Carrer Santa Marta
Olesa de Bonesvalls
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El carrer de Santa Marta es va formar al costat de la muralla septentrional de l'edifici de l'Hospital, amb cases entre mitgeres de planta baixa i un pis, algunes adossades a la muralla, amb diverses portes adovellades de mig punt. En conjunt es poden datar entre els segles XV i XVIII amb modificacions posteriors. Les cases que queden a tocar a la muralla són cal Cotetó, amb portal d'arc de mig punt; ca la Lídia; cal Blas amb un arc de mig punt encastat a la façana; cal Figueró; cal Cupet; cal Sever que està en ruïnes i l'edifici de l'antiga Fassina també en ruïnes. Davant la portalada de l'Hospital hi ha cal Pau, masia exempta d'estructura basilical; i al costat ca la Tuies, casa que es va fer aprofitant uns corrals. La tipologia del carrer que forma un conjunt amb l'Hospital proporciona al barri un aspecte molt característic i elegant, essent un dels carrers més típic d'Olesa de Bonesvalls.
Està inclòs al catàleg d'elements a protegir del PGOU d'Olesa, 1989.
Història
Sembla probable que el barri es formés al redós de l'Hospital a partir del moment de la seva fundació el 1262. Degut a la finalitat de l'Hospital, d'atendre i curar als pobres, pelegrins, predicadors i passatgers, és molt probable que al seu entorn es formés un grup de cases en les que viurien les persones que treballaven o ajudaven a l'Hospital, arribant alguna d'aquestes cases a fer d'hostatgeria en els moments en que l'Hospital estigués molt ple. Al llibre de visites pastorals de l'església d'Olesa de Bonesvalls del 1312 (ADB) s'assenyala que el nombre de persones que passaven per l'Hospital era molt elevat, unes 400 al mes, cosa que va provocar que es construís un conjunt de cases al seu entorn per tal d'allotjar al personal que hi treballava. El lloc va créixer tot i la pesta del 1348 i d'altres epidèmies. El fogatge de 1358 dóna 58 focs a la zona; el 1365 baixa a 60, i el 1378 es redueix a 45 focs. El capbreu de l'Hospital de 1590 hi ha diferents persones que viuen o tenen cases a la zona de l'Hospital, fet que confirma l'existència de les cases en aquest moment. Segons Misser (1953) cal Figueró pot ser la casa que s'esmenta al capbreu de 1590 (AHCVP) on vivia Antoni Sabrià, mestre de cases de l'Hospital de Cervelló, casa situada al cofras de la muralla de l'Hospital i que limita al nord amb la casa de Joan Milà, a l'est amb el pati de l'Hospital, al sud amb la casa del confessant i a l'oest amb un ferruginal d'ell mateix. Suposem que es tracta d'una de les cases que es troben dins la mateixa muralla de l'Hospital i podria ser qualsevol de les que es troben en aquest lloc i que es trobi entre dues cases, és a dir, cal Figueró o cal Blasi. El mateix posseeix un casalot de vinya que està al costat i que podria ser el lloc que ocupen ca la Lídia o cal Cotetó. El ferruginal podria haver estat al lloc de l'actual cal Cupet o a on hi havia la fassina. L'Hospital tenia la "bohiga dels delmes" fora del mur abans de 1617, a l'actual plaça de cal Cotetó i cal Climent. El 1617 es fa a dins del recinte emmurallat, a ponent, allargant la façana i la teulada.
Bibliografia
MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs. MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Catàleg monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Penedès-Garraf (vol. 1). Olesa de Bonesvalls, Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993. MONTE, M.A. (1987). Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Fitxa nº 2736. AA.VV. (1983). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Volum 5. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 305.
