Carrer Rodors, 13
L'Estany

    Moianès
    Nucli urbà. Carrer Rodors, 13
    875

    Coordenades:

    41.86823
    2.11041
    426174
    4635529
    Número de fitxa
    08079 - 172
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Segle
    XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    6357807DG2365N
    Autoria de la fitxa
    Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla

    Edifici de planta rectangular que s'alinea amb el traçat del carrer, cobert amb teulada de doble vessant. Al llarg de la façana es disposen un seguit de finestres, tant a la planta baixa com al pis sota coberta. Quedant desplaçada la porta d'accés al costat dret de la façana.
    El mur de tancament d'aquesta construcció és resolt amb un revestiment llis. Mentre que una canal recull les aigües de la coberta.
    A la façana hi ha una placa amb la llegenda:
    EN AQUEST SOLAR ESTIGUE EMPLAÇADA L'ESGLÉSIA DE SANTA CECILIA PRIMITIVA PARROQUIAL DE LA VILA DE L'ESTANY. (DOCUMENTADA ENTRE SS. XII-XVIII). A la façana de migdia l'estructura original de l'edifici presenta un cos avançat, que habilita un vestíbul obert cobert amb volta de maó pla que dóna al pla original de la façana on s'obre la porta d'accés. La porta és feta amb brancals i llinda plana de pedra local sobre permòdols.

    Edifici reformat íntegrament en època contemporània.

    La primera referència històrica documentada sobre la capella de Santa Cecília correspon al 18 d'agost de 1222, quan el prior Ramon de Gurb, amb tots els canonges del priorat, va fer l'establiment o fundació d'un beneficiat corresponent a un sacerdot que havia de tenir cura de l'església de Santa Cecília, fundada prop del monestir. El rector de Santa Cecília havia de celebrar-hi una missa cada dia, i havia de tenir cura de la confraria o confraternitat establerta al monestir.
    El 1258 el priorat va donar al sacerdot de Santa Cecília un solar per a edificar-hi una casa, que termenejava a migdia amb la capella de Santa Cecília, a llevant amb un hort del mas Centes, i a ponent i a tramuntana amb les propietats del monestir. Juntament amb la rectoria de Santa Cecília se li va donar també un petit hort. En el mateix moment se li va concedir que s'apliqués a benefici de la capella de Santa Cecília el lloguer de les quatre casetes prop de la capella de Santa Cecília [possiblement en el carrer Major], que mossèn Constantí havia fet construir a la vila de l'Estany, i finalment es va establir una dotació de diners i de blat per al manteniment de la capella.
    Fins al 1390 es coneixen els diversos rectors de la capella, alguns dels quals actuaren també com a notaris. A partir d'aquest any sembla que deixà de proveir-se el càrrec, o almenys sembla que el sacerdot no hi residí.
    Josep Tresserra esmenta, en la seva ressenya històrica de l'Estany, que en documents dels arxius de l'Estany i d'Oló va trobar referències sobre la celebració de grans mercats de bestiar davant la capella de Santa Cecília, en un camp del mas Grau, al costat dels corrals del carrer de Rodors, sense especificar-ne l'època.
    La capella s'abandonà durant les convulsions del monestir de l'Estany del principi del segle XV, segons el testimoni d'una visita pastoral de 1442, en la qual s'esmenta que l'església de Santa Cecília era totalment abandonada, sense portes, i amb l'altar destruït, essent rector en aquell moment mossèn Felip Balmes, que residia a Moià.
    Sembla que pels volts de 1470, en temps de la guerra civil contra el rei Joan II, es completà la ruïna de la capella de Santa Cecília.

    TRESSERRA, Josep (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic.