Cal Morenet
L'Estany
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edificació de planta rectangular en cantonada orientada a migdia i coberta de doble vessant vers la façana principal i la posterior. La composició de la façana es defineix pel ritme que marquen les obertures d'un únic eix, anant disminuint el seu dimensionat de major a menor. La porta principal és feta amb un arc rebaixat sobre mènsules de pedra tallada, igual que les peces de tot el brancal, que estan motllurades. La finestra de la planta pis també té els brancals de pedra tallada, així com, una llinda monolítica i un ampit motllurat. Mentre que la petita finestra que queda just sota el ràfec, a la planta sota coberta, és emmarcada per quatre pedres tallades.
El parament de la façana principal presenta un acabat fet a partir d'un revestiment de morter de calç amb un to rosat que es preserva en molt bon estat. Aquest revestiment presenta un cisellat just en els marcs de les obertures que encinta el carreuat dels brancals de pedra de cada un d'aquests elements.
La façana lateral no presenta revestiment, deixant vist el parament de maçoneria irregular del seu aparell constructiu. Queden vistes tan sols dues obertures, situades una sobre de l'altre, una a la planta pis i l'altre just sota la coberta.
La façana posterior, actualment obre porta al carrer que l'afronta i on també es disposa una finestra.
Història
El desenvolupament urbanístic del carrer Rodors s'articula a partir del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori.
Aquesta via de comunicació s'endinsava al terme pel sud, passava pel costat del Raval del Prat i pel carrer dels Caputxins, vorejant el prat de l'estany pel costat de ponent, a una cota lleugerament elevada i passant pel costat de la capella de Santa Cecília tot, prosseguint pel carrer Major per on entrava al poble.
La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven.
Bibliografia
RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988)."Gent i llocs de l' Estany". Associació cultural de l' Estany. L' Estany.
