Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El carrer nou és un dels carrers més moderns del nucli urbà de Mura, exceptuant les ampliacions realitzades partir de mitjans del segle XX. És, per tant, un carrer històric vinculat al creixement del poble per motius econòmics que van provocar un important increment de població. Es tracta d'un carrer llarg, que discorre E-O amb un pendent invariable cap a l'est, cap al Canyet. El carrer comença a la cruïlla a la plaça Tomàs Viver i acaba quan el desnivell es fa més pronunciat a la zona del Canyet, essent el carrer més llarg del poble. A la meitat del carrer aquest es creua amb el carrer del Sol que puja de l'església, i el carrer de Sant Antoni que baixa a la capella el mateix nom. En aquesta cruïlla hi ha una font i un cobert amb una tina. La tipologia dels habitatges és de planta baixa, dos pisos i teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana que s'obre al carrer i per tant a migdia. Totes les cases es troben una al costat de l'altra, i per la banda de tramuntana, a un nivell superior a causa del desnivell, tenien l'hort. En aquest carrer es conserven quatre tines externes a les edificacions i ubicades dins de coberts. Destaquen les següents cases: -nº 4: Llinda porta amb inscripció, MARTI ALEVEDRA 1720 i una creu. -nºº5: Porta arc escarser amb inscripció, CAL JORDI 1862. -nº 9: Porta allindada amb 1728 i una creu. -nº 10: porta d'arc -Cal Garrell, llinda de la porta amb inscripció CASA DE JOSEP VILA. En una rehabilitació recent aquesta llinda es va posar on és ara. Anteriorment estava a la façana del c/ Sant Antoni nº 4. -n 16: Porta allindada amb 1727 i una creu. A l'interior hi ha voltes de pedra i es conserva una tina circular. -tina davant nº 5. -tina davant nº 7. -tina davant nº 8. -nº 17: llinda amb 1737 i una creu. -nº 23: Volta externa de tosca. -nº 29: tina.
El carrer Nou feia una festa cada any pel mes d'agost i que s'ha perdut; es feia verbena amb sopar i ball, amb els carrer engalanat pels veïns. A l'endemà festa infantil amb jocs i xocolatada. El carrer Nou té un nivell de protecció municipal, ja que consten al catàleg el conjunt de teulades, BCIL i NNSS, 1990.
Història
L'establiment medieval de la zona de Mura s'organitzà a l'entorn del castell i de la parròquia, citada documentalment al 955, on la riera de Nespres rebia el nom de riera de Sant Martí. Però, molt probablement, abans d'aquest establiment ja hi havia diferents grups que habitaven les coves dels entorns. Des dels orígens el castell i el terme de Mura van estar sota la tutela dels comtes de Barcelona, tot i que els monestirs de Sant Cugat del Vallès i de Sant Llorenç del Munt tenien també propietats. La primera menció del castell és del 978, formant part d'un conjunt defensiu de la vall de Nèspola que actuà durant un temps com a terme. El nucli urbà es formaria al voltant de l'església de Sant Martí, formant una sagrera, en la que l'any 1365 vivien 32 famílies. Degut a la pesta negra s'abandonaren molts conreus i cases i posteriorment, la guerra del Francès va contribuir també a la disminució del poblament que el 1553 era de 16 cases i al 1592 de 20 cases. El segle XVII augmentà arribant a 49 cases juntes, el 1782 tenia 103 habitants i el 1860 hi havia 126 al poble i 12 al raval, riera avall. L'església parroquial de Sant Martí fou l'eix d'unió de les primeres cases que es començaren a aixecar. En un document del 1004 ja s'esmenta la vila al terme de Nèspola a la parròquia de Sant Martí; és la donació d'una casa amb cort, terres de conreu i ermes i una roureda feta per Aigó a Bernat. Per la banda de llevant i pel nord el nucli es va eixamplar seguint la riera i formant agrupacions de cases configurades a finals del XVIII i al XIX, així es va formar el carrer Nou i el Raval de Mura. Així ho mostren les dates de les cases d'aquest carrer, de mitjans del segle XVIII a finals del XIX, probablement coincidint amb una època d'expansió a la zona degut al cultiu de vinya principalment.
