Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Habitatge situat entre el carrer Joan Alavedra i la riera de Nespres, entre mitgeres d'altres cases. La façana principal s'obre al carrer Alavedra, igual que les altres cases del mateix. Manté una estructura similar a les del conjunt; de planta baixa, pis, golfes sota teulada, teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana, i amb una planta semi-soterrani a la que s'accedeix a peu pla des de la banda de ponent, on es troben els horts i altres coberts. La façana principal que s'obre al carrer presenta planta, pis i golfes i està arrebossada. La porta principal està a un costat, adovellada amb un escut a la dovella central, i una finestra al costat. Al pis hi ha un balcó amb ampits, muntants i llinda de pedra sobre la porta, i una altra finestra petita. La llinda del balcó presenta una arrencada d'arc conopial i una creu grega al centre. A les golfes hi ha tres finestres petites. A la façana hi ha una placa ceràmica amb la inscripció: CAL TEIXIDOR- casa pairal d'en Joan Alavedra, autor del poema El Pessebre musicat per Pau Casals- 14 juny 1981. La façana dels horts no presenta elements remarcables.
Història
Aquesta era la casa de la família de Joan Alavedra i Segurañes. Aquest personatge fou secretari dels presidents de la Generalitat Macià i Companys, periodista de formació i escriptor de vocació. Li va proporcionar fama el fet que el seu poema El Pessebre fou musicat per Pau Casals quan els dos compartien l'exili a Prada de Conflent. Joan Alavedra va néixer a Barcelona, però sempre es va sentir muratà, fins al punt que va signar com el Joan de Mura el seu llibre dels Pelegrins a Montserrat. L'any 1981 es va retre un homenatge a la família posant la placa a la casa familiar. El seu fill, Macià Alavedra, ha seguit la nissaga política a la Generalitat de Catalunya. El carrer Joan Alavedra probablement formaria part de la sagrera construïda al voltant de l'església parroquial de Sant Martí. L'establiment medieval de la zona de Mura s'organitzà a l'entorn del castell i de la parròquia, citada documentalment al 955, on la riera de Nespres rebia el nom de riera de Sant Martí. Però, molt probablement, abans d'aquest establiment ja hi havia diferents grups que habitaven les coves dels entorns. Des dels orígens el castell i el terme de Mura van estar sota la tutela dels comtes de Barcelona, tot i que els monestirs de Sant Cugat del Vallès i de Sant Llorenç del Munt tenien també propietats. La primera menció del castell és del 978, formant part d'un conjunt defensiu de la vall de Nèspola que actuà durant un temps com a terme. El nucli urbà es formaria al voltant de l'església de Sant Martí, formant una sagrera, en la que l'any 1365 vivien 32 famílies. Degut a la pesta negra s'abandonaren molts conreus i cases i posteriorment, la guerra del Francès va contribuir també a la disminució del poblament que el 1553 era de 16 cases i al 1592 de 20 cases. El segle XVII augmentà arribant a 49 cases juntes, el 1782 tenia 103 habitants i el 1860 hi havia 126 al poble i 12 al raval, riera avall. L'església parroquial de Sant Martí fou l'eix d'unió de les primeres cases que es començaren a aixecar. En un document del 1004 ja s'esmenta la vila al terme de Nèspola a la parròquia de Sant Martí; és la donació d'una casa amb cort, terres de conreu i ermes i una roureda feta per Aigó a Bernat. Per tant l'agrupació de cases ja existiria els primers segles medievals, amb modificacions a diferents èpoques i amb la més important probablement després dels terratrèmols del segle XV, aquesta podria ser l'explicació de que la major part de dates que trobem a les cases són posteriors a aquesta època així com la tipologia constructiva excepte elements molts puntuals. Aquesta casa correspon a una etapa d'ampliació del nucli a finals del segle XVI i principis del XVII. Probablement substituint un habitatge més antic.
