Carrer la Torre i carrer del Pi
Òdena
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El carrer de La Torre correspon a l'antic camí que baixava del castell, vorejava el tossal i
es dirigia vers el sud en direcció a Igualada. El vial que respon a aquest nom és molt curt i
va des del peu de la torre albarrana del castell fins passat el carrer del Rosari, on el vial
canvia de nom i continua amb el nom de carrer del Pi.
En aquest tram el carrer de La Torre recull un conjunt d'elements arquitectònics i situacions
històriques que l'atorguen un singular valor dins el paisatge urbà d'Òdena.
La vorera de la banda de tramuntana del carrer La Torre empalma amb el carrer de Jaume
I o també conegut popularment com carrer dels Conillers, el qual està situat en un nivell
més elevat que la cota de circulació rodada del carrer de La Torre. Una escala situada
davant el Centre Fraternal i Instructiu comunica els dos nivells. A la banda de migjorn del
carrer es troba un dels conjunts hidràulics més importants del municipi: l'edifici del Dipòsit i la Font de la Torre. L'any 1923, el govern civil autoritzà l'Ajuntament
d'Òdena per un préstec per portar l'aigua corrent al nucli urbà. El projecte d'elevació fou
encarregat a l'arquitecte Josep Pausas. L'any 1924 en Jaume Vich i Casanovas cedí el
terreny per construir el dipòsit sota el castell per poder pujar l'aigua del riu. Un any després
es construeix la Font de la Torre per a ús públic.
Les edificacions del carrer són de planta baixa i planta primera amb coberta de teula
ceràmica tipus aràbiga. Les edificacions corresponen als primers assentaments construïts
a peu del castell però durant aquestes últimes dècades han estat molt transformades.
Algun dels immobles com Cal Futre conserva la imatge de la tipologia d'inicis del segle XX; adossada a aquesta casa hi havia l'antiga barberia del proper "Centre Fraternal i Instructiu".
A la confluència amb el carrer Rosari o carrer Nou, hi ha la casa coneguda com del Silvestre, que ubicà a la dècada dels 50 i 60 dels segel XX una fusteria i un cosidor i on a inicis de segle es va instal·lar la Casa Cuartel dels Mossos d'Esquadra; també hi hagué també la sala de ball coneguda com "Flor de Maig".
Al carrer del Pi trobem la carnisseria més antiga d'Òdena, coneguda com "Cal Carnisser o "Cal Pepito o cal Llobet", documentada de l'any 1918; en aquest edifici hi havia ubicat un antic hostal amb habitacions i també una altra sala de ball.
Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013.
Història
Al llarg del segle XVIII, degut a l'expansió demogràfica, els
propietaris dels grans masos donaran a cens o vendran perpètuament als petits pagesos un pati a la part del darrera, per fer-hi un hort de secà o de regadiu, i a la vegada
permetran accedir a les terres dels masos per la via de la rabassa morta. El tipus de
fragmentació que tindrà el mas variarà segons la seva localització. Els masos més propers
als pobles fragmentaran segons la demanda de terra per construir.
Els establiments i la urbanització de l'eixample d'Òdena a peu del castell es va iniciar a
finals del segle XVIII, però no va ser fins el segle XIX i principis del segle XX quan es va
produir el creixement més gran. Altres propietaris també estableixen terrenys per edificar
habitatges i contribuir d'aquesta manera al creixement urbanístic d'Òdena. Així, Isidre
Puiggròs s'establirà al voltant de la Torre, creant l'actual carrer de La Torre.
Bibliografia
Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013.
JORBA i SERRA, Xavier (2011) Òdena, segles XVI i XVII. Parnass Edicions, Barcelona
MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1989): "Òdena comptava a principis de segle amb unes infraestructures socials envejables", Òdena, Butlletí d'Informació Municipal. Nova època, 17, Ajuntament d'Òdena, Òdena, pp.7-8
MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1993): "Col·leccionable les nostres fonts", Butlletí d'Informació Municipal, Ajuntament d'Òdena, Òdena
MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (2012): "Històries de la nostra història. Primera font pública a Òdena", L'Accent, la Revista d'Òdena, 65, Ajuntament d'Òdena, Òdena, p.13.
