Carrer dels Marquesos de Palmerola - Tram 2 Sant Hipòlit de Voltregà

Osona
Carrer dels Marquesos de Palmerola, 29-69 i 38-78
A la banda de llevant del nucli urbà, entre el passatge Parés i el carrer de Sant Antoni Mª Claret
524m

Coordenades:

42.01528
2.23945
437028
4651753
08215-115
Patrimoni immoble
Conjunt arquitectònic
Modern
Contemporani
Popular
XVI-XX
Bo
Inexistent
Fàcil
Social
Privada
Diversos propietaris
Adriana Geladó Prat

Segon tram d'un dels carrers més llargs i històrics del nucli urbà. Es tracta del tram central de la via, el qual s'inicia al passatge Parés i finalitza al carrer de Sant Antoni Maria Claret. Es tracta d'un carrer de traçat rectilini, lleugerament corbat en el seu inici. Presenta una longitud d'uns 160 metres i una amplada variable. El traçat és lleugerament sinuós, amb un pendent lleuger d'oest a est. Les construccions mantenen la tipologia originària dels segles XVI i XVIII, tot i que amb reformes i remuntes posteriors. Altres edificis han estat substituïts completament per construccions de nova planta bastides durant el segle XX. Tot i això, es tracta d'un carrer força coherent tant formal com tipològicament parlant. La tipologia general és d'edificis entre mitgeres destinats a habitatge, amb una parcel·lació força variada d'entre 5 i 10 metres de façana, i una profunditat edificada d'entre 15 i 18 metres. Les parcel·les continuen a la part posterior en forma d'horts, jardins i coberts suplementaris. La majoria d'edificis estan coberts amb teulades de dos vessants i distribuïts en planta baixa i dos pisos, alguns fins i tot amb tres nivells. Presenten obertures emmarcades en pedra i diverses llindes datades i decorades (sobretot durant el segle XVIII), així com diverses galeries situades als nivells superiors d'aquestes construccions. També s'hi localitzen algunes reformes i transformacions d'obertures realitzades durant el segle XX (per exemple en balcons, cornises, ràfecs, portals transformats en aparadors). Pel que fa als materials i les tècniques constructives són de caire tradicional, amb parets de tàpia i pedra, ràfecs inclinats, acabats arrebossats, etc.

Altres noms relacionats amb la via: carrer Nou, carrer d'Àngel Guimerà.

Es tracta d'un dels traçats històrics de la vila de Sant Hipòlit de Voltregà. Constitueix un exemple de creixement lineal que fou començat a edificar al segle XVI i XVII, i fou consolidat al segle XVIII.
Si ens fixem en les dates que hi ha gravades a les llindes dels edificis que conformen la via, podem situar la seva construcció i reforma a l'entorn de dos dels moments claus de la història de Sant Hipòlit. En primer lloc, el període d'esplendor viscut durant l'etapa pre-industrial, el qual està personificat en el poderós gremi de paraires de la vila (segles XVI-XVII). En segon lloc, i relacionat amb el moment de reforma, els estralls ocasionats per la Guerra de Successió. La vila de Sant Hipòlit fou saquejada i cremada per les tropes felipistes l'any 1714. És força probable que aquest fet provoqués que bona part de les llindes documentades a la via estiguin datades en posterioritat a aquesta data. La divisió dels dos trams inicials del carrer dels Marquesos de Palmerola ve determinada pel traçat del passatge Parés, que construït a principis del segle XX (pels voltants de l'any 1922) va seccionar aquesta via. De totes maneres, en el darrer quart del segle XIX, ja era una de les vies més destacables, donat que enllaçava amb la carretera que unia Barcelona amb Ribes de Freser (actual C-17), així com amb la zona del Ter on es van instal·lar les empreses de filatures. És probable que aquest fos un dels motius pels quals la via ha estat un dels carrers més comercials de la vila al llarg del temps.
Durant el segle XIX i part del segle XX, el carrer fou conegut com el carrer Nou. Per decisió municipal, a partir de l'any 1931 passà a denominar-se carrer dels Marquesos de Palmerola. Aquest nom ha perviscut fins a l'actualitat, amb un lleuger parèntesi entre els anys 1936 i 1939, en que prengué el nom d'Àngel Guimerà.
Pel que fa a les reformes dutes a terme a la via, i segons la documentació custodiada a l'arxiu municipal de la vila, ja existeix un projecte de reforma datat l'any 1895. Posteriorment, l'any 2004, en el marc d'un projecte d'urbanització de diversos carrers del casc antic, és substituí la pavimentació existent per una altra de llambordins de formigó. Aquest projecte fou signat per l'arquitecte J.M. Claparols.

ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 28, 79, 90, 93.
Torelló, Sant Vicenç, Sant Pere, Sant Hipòlit, Masies de Voltregà, Roda de Ter i Masies de Roda 1984. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcció General d'Urbanisme, 1985, p. 43.
SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 98, 99, 105-106.
SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). "Catàleg de béns a protegir". Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 07.CA.