Carrer de Torras i Bages I
Granollers
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Conjunt de sepultures que formen part d'una àrea d'enterrament d'època romana situada a sector nord del nucli romà de Granollers, segons proposa M. Tenas (1999). Moltes d'aquestes tombes es troben a la zona dels carrers Catalunya i Torras i Bages.
El 1964 durant el procés de soterrament dels cables telefònics van aparèixer dues sepultures d'inhumació, a una profunditat de 0'75m. La primera es va localitzar entre les cases 51 i 53, corresponia a una sepultura d'inhumació en fossa simple. Hi fou documentada una gerreta ritual. Un metre més al sud-oest del carrer van aparèixer diverses restes d'ossos sense cap estructura. La tercera tomba estava davant el portal de la casa núm. 53. El tipus de tomba corresponia a una àmfora amb l'esquelet d'un infant. Segons Josep Estrada l'àmfora corresponia al temps d'August. La gerreta va aparèixer protegida amb dues teules, fet pel qual Estrada va plantejar que compliria una funció ritual.
Jaciment localitzat per E. Ramon el dia 11 de febrer de 1964 i documentat per l'arqueòleg Josep Estrada.
Història
Probablement la necròpolis romana estaria situada al voltant del camí que anava en direcció nord cap a Vic.
En un estudi de topografia històrica de Granollers (PANCORBO et alii, 2006: 88) es planteja la hipòtesi que, almenys en època romana, aquesta via tenia un traçat lleugerament diferent, i que el tram septentrional corresponia no tant al carrer de Corró com al carrer Catalunya, on s’han localitzat la majoria de les traces de la necròpolis d’època romana. Posteriorment, a partir de mitjan del segle XI, l’aleshores camí Ral s’hauria desplaçat més cap a l’est, conformant-se el carrer de Corró
Bibliografia
ESTRADA, Josep;VILLARONGA, Leandre (1967). " La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)", a Separata de la revista "Ampurias" XXVIII. Barcelona: IPA.
ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993). Granollers a l'antiguitat. Granollers; Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista Vallès.
PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 87-95.
PARDO RODRÍGUEZ,J. (1989). " La romanització al Vallès", a Rev. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental 1. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers.
PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993). "El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió", a Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia, núm. 48-50,II.
TENAS BUSQUETS, M. (1992). L'aplicació de mètodes d'excavació prehistòrica a un jaciment clàssic: la necròpolis romana de Can Trullàs. Treball d'investigació. Doctorat en Arqueologia Prehistòrica. UAB.
TENAS BUSQUETS, M. (1999). "El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries", a IX Memorial Joan Camps, Associació Cultural de Granollers.
VILA BONAMUSA, Lluís (2001). Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.
