Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Jaciment que es coneix fruit de les excavacions realitzades els anys 1999 i 2003, motivades per obres en les respectives cases, que són adjacents, les qual van permetre documentar restes escadusseres d’època romana, estructures diverses d’època medieval i cases d’època moderna.
L’excavació realitzada l’any 1999 a la casa número 7-9 partia de la identificació de diverses sitges que havien quedat visibles al solar. Tres es trobaren gairebé buides, amb un rebliment modern a la base, i les altres tres estaven plenes de runa moderna. Totes presentaven les mateixes característiques tipològiques: excavades al sòl natural d'argiles, amb una boca d'uns 40 cm d'ampla i uns 40 cm de coll. Algunes de les sitges estaven comunicades entre si. La responsable de l’excavació les atribueix a l’època romana. Es tractaria d’una zona d’emmagatzematge que formaria part de la vil·la romana de Granollers; concretament de la pars fructuaria de la vil·la, igual com d’altres zones amb sitges que s’han trobat entorn del nucli central de la vil·la, que es troba a la zona de l’església parroquial. Cal recordar que en època romana per aquesta zona hi passava una via romana que anava cap a Vic. És el posterior camí Ral, el qual originàriament sembla que discorria més aviat pel carrer Catalunya; és a dir, una mica més a l’oest que l’eix format pels carrers de Santa Elisabet i de Corró.
L’any 2003 es va realitzar una excavació a la casa veïna, número 3-5 (llibreria la Gralla) que s’acabà estenent a tot el solar. S’hi van documentar les següents fases:
Època romana: no se’n van trobar restes estructurals, però sí algun fragment de ceràmica (africana de cuina i àmfores indeterminades) que es trobava com a element residual a l’interior de sitges alt medievals.
Època alt medieval (segles IX - XI): Es van localitzar un seguit de forats de pal coberts per una capa rubefactada i sitges d'emmagatzematge, associades a fragments ceràmics grollers amb total absència de ceràmica vidrada i, tal com hem dit, amb algun fragment esporàdic i molt rodat de ceràmica romana.
Època medieval i indeterminada (aproximadament entre els segles IX-XVII): Estructures de fonamentació difícils de definir, disperses i sense contacte entre si. Associats a aquestes estructures de fonamentació s’hi van localitzar un seguit de forats de pal.
Època baix medieval (segles XIV - XV): Van aparèixer un seguit d'estructures situades a la banda est del solar; un dels murs (la façana nord-est al carrer Santa Elisabet) de pedres i morter de calç, va estar en funcionament fins al moment de l'enderroc previ a la intervenció arqueològica. Continua en ús uns metres més al nord, com a façana de l'immoble número 7 del carrer de Santa Elisabet. L'època baix medieval és un moment d'intensa activitat constructiva i es va caracteritzar per una ràpida amortització d'estructures.
Època moderna: Conjunt d’estructures del segle XVII que presenten un bon estat de conservació. Corresponen a un espai domèstic, amb les seves diferents funcions: zona d'evacuació amb latrines i fossa sèptica, zona d'accés al pis superior, passadís que connecta la cuina amb el porxo, etc. Cal destacar que el sistema de clavegueram s'organitza entorn de fosses sèptiques i pous morts interiors, ja que no existia un sistema públic d’evacuació d’aigües.
Època contemporània: Es reutilitzen i s’adeqüen les construccions anteriors.
L'any 1999 es va realitzar una intervenció preventiva a la finca del carrer Santa Elisabet, números 7-9, a causa de les obres d'enderrocament dels edificis situats en aquest solar on, després de l’enderrocament, s’hi veien unes sitges. La intervenció va anar a càrrec de membres del Museu de Granollers, sota la direcció de Carme Subiranas.
L‘any 2003, amb motiu de les obres d'ampliació de la llibreria La Gralla (números 3-5 del carrer) es va fer una intervenció arqueològica preventiva, ja que les obres comportaven rebaixos de terres. Es va fer en dues fases, i la direcció va anar a càrrec de Daniel Giner.
