Carrer de Sant Pere
Premià de Mar
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Es tracta d'un dels carrers més antics de Premià de Mar, és paral·lel a la costa i s'estén des del carrer de l'Eixample, a ponent, fins el carrer de Joan Prim, a llevant. Destaquen les cases dels números 7, 17 i 39. Les dues primeres són cases de cós de marino, transformades per a millorar-ne la imatge. Són de planta rectangular i consten de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. Les façanes principals, orientades a migdia, es generen a partir d'una composició simètrica amb dos eixos de verticalitat que es defineixen, a la planta baixa, amb una porta d'accés arquejada (núm. 7) o amb llinda (núm. 17) i una finestra reixada lateral. A la planta pis, amb dues finestres amb llinda; amb els ampits remarcats i en el núm. 17 suportat per dues mènsules. Els emmarcaments de les portes (brancals i llindes) són de pedra granítica treballada. El parament de la façana és un estucat llis sense ornamentacions, només en el núm. 17 hi ha una motllura entre plantes i una motllura dentellada a la cornisa. Al darrera hi ha pati amb safareig i font o pou. La casa num. 17 té una androna lateral amb accés al carrer. La casa del número 39 és una petita casa de cós de pescador que conserva l'estructura original, només s'ha modificat la porta. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lela la façana principal, orientada a migdia. La façana té una composició simple d'un únic eix de verticalitat amb la porta a la planta baixa i una finestra a la planta pis. No hi ha cap més obertura, possiblement en origen, totes les cases tenien aquesta estructura, ja que els sistemes d'escalfar la casa a l'hivern no eren els mateixos que ara i, a més, les obertures debilitaven l'estructura, amb parets fetes de tàpia. La finestra, però, conserva els brancals, la llinda i l'ampit de pedra granítica treballada. Algunes cases d'aquest carrer conserven la porta original del comptador d'aigua quan l'any 1928 es va municipalitzar el servei de subministrament d'aigua.
Història
Durant molt anys, el carrer Sant Pere no tenia comunicació amb el carrer de l'Eixample. Fa pocs anys es va obrir.